El meu diari

Vaig començar-lo fa... Divuit anys, la vetlla del meu aniversari.
Un parell de dies abans era a uns magatzems on solíem estiuejar i remenant a la secció de papereria vaig trobar una llibreta de tapa negra. Aquell curs el meu treball de l'assignatura de llengua catalana havia estat la creació literària i vaig acabar escrivint un diari imaginari d'un metge rural (tot i que això de la medecina no m'ha tirat).

El pensament em vingué súbitament: "I si faig el meu diari personal?" Dit i fet. Vaig endur-me aquella llibreta de tapes negres a casa. Quan tens temps lliure pots omplir pàgines i més durant el mes següent, que vaig estar-me al Pallars quatre setmanes. En reiniciar les classes l'escriptura es va anar espaiant, tenia un COU bastant dur per davant.

Si algun cop repasso les pàgines observo que vaig assumir un paper de notari o més ben dit de cronista: feia constar activitats, descrivia... I expressava també il·lusions, esperances, desenganys, rancors... Somrius i penses "què grans se'm feien petites coses!"

Gairebé un any més tard vaig acabar la llibreta, crec que van quedar dues planes en blanc. 

Han passat els anys i he omplert unes quantes llibretes més, algunes fins i tot sols per quan era fora. El bolígraf l'he substituït per la ploma estil·logràfica, la lletra és més inclinada perquè escric més ràpid i a voltes il·legible; l'estil és més directe i no tant cerimoniós i precissiu; han aparegut alguns i han desaparegut altres... I aquest bloc en certa manera l'ha substituït per a que vosaltres, lectors, tinguéssiu d'alguna forma accés i compartíssim coses -no sé el terme adient-.

Per últim us proposo compartir una mica de música, del polonès Henryk Gorécki, un fragment de la seva 3a simfonia. Ahir, al cotxe, vaig escoltar-la després d'anys de no fer-ho.