dijous, 12 de novembre de 2009

Ser cristià i jove

Diumenge van venir uns amics a dinar a casa. Mentre passejàvem va sortir un comentari del nostre convidat: de la seva colla de joventut l'únic que ara encara practicava (com a creient) era ell. I com es això? Els meus amics s'anaven de marxa fins les tantes els dissabtes per la nit i al matí eren a missa amb els pares (Nota: parlem de famílies lligades a un corrent cristià determinat i estés pel país). Amb el temps s'adonen de la incongruència d'aquesta conducta. I ho deixen...

No deia que anar-se'n de marxa estigués malament, ni que els joves cristians hagin d'estar tancats a casa, ni de que ser cristià sigui incompatible amb passar-ho bé. Hi ha moltes maneres de passar-s'ho bé, sense necessitar 3 cubates o cerveses entre pit i espatlla, ni portar-se com bèsties en zel (Ostres, això és el que me deia el meu avi fa uns anys!) per pillar.

Tornant al tema: el problema és una bona manera de divertir-se, amb tothom. I per això cal control, tenir ben clar fins on has d'arribar. És, en certa manera, ser més madur que els companys que t'envolten. Un pes difícil de dur. Per això el ser jove i cristià té més Valor Afegit.

4 comentaris:

Lycaon ha dit...

Recordo que, quan vaig fer un curs d'alemany a Freiburg, el professor ens va demanar de fer un exercici descrivint què fèiem un diumenge qualsevol.

Em va sobtar molt que TOTES les italianes del curs, que tenien cap a 20 anys i venien de ciutats grans, descrivissin com tots els diumenges al matí anaven a missa amb les seves famílies. Fins i tot, quan el dia anterior havien sortit de marxa fins tard. Aquí això no ho veus.

Anònim ha dit...

Italianes... Quins records ;D
A veure, la qüestió no és que te'n vagis de marxa el dissabte i diumenge estiguis com un "pepe" a missa, sinó QUÈ FAS mentre vas de marxa i si això és coherent amb la Fe que dius practicar l'endemà. (Això de la pràctica dòna per un altre escrit).

Anònim ha dit...

Hola jove!
Ara fa dies que no et llegia. Tens raó quan fas referència a que no es tracta de complir amb el Diumenge, sinó que SEMPRE hi ha d'haver coherència. El catòlic ho és sempre, no només amb els pares..., diumenge...
Seria aquesta una visió tradicionalista, en front d'una visió de l'existència típica de la democracia cristiana o lliberal?
Fins aviat, supos que ens veurem per St. Esteve, entre dimonis, però guanyarà la LLum!

Anònim ha dit...

Has tingut ànims de llegir? :D
Bé, si Déu vol i els canalons no pesen massa a l'estòmac, ens veurem per Sant Esteve.
Al gra: cal ser coherent, però ho som? No es tracta de que com a pares tinguem els fills lligats, és totalment contraproduent, sinó que els eduquem prou correctament per a que sàpiguen què està bé i què no.
I la DC... Potser estava millor durant la postguerra que després del post-concili.