Dijous passat vaig anar a un acte de graduació a la Facultat: el meu. Finalment, després de 6 anys, un casament, dos naixements, tres trasllats i el tema laboral l'Home Tranquil ha acabat d'estudiar... Per ara.
Lliçó final d'interès (criminologia), parlaments del president d'una sala de l'audiència provincial (correcte, dinàmic), l'alcaldessa (allargant-se, com es nota que era professora d'institut), el vicerrector (no comment), el degà (ehm, del peixopalo se'n treu més suc) i els premis extraordinaris de carrera. No, tranquils, no vaig sortir.
I com a conclusió el cant d'un Gaudeamus igitur que ni els nens cantors de Viena... a l'edat de 90 anys.
I com a conclusió el cant d'un Gaudeamus igitur que ni els nens cantors de Viena... a l'edat de 90 anys.
Des d'aquí, però, l'agraïment del qui subscriu aquests gargots a qui ha patit durant aquest temps: promesa i després soferta esposa, filles i demés família.
12 de desembre de 1991
I sobre la Universitat una anècdota de la fundació: 12 de desembre de 1991. Al Teatre Municipal es representa Die Zauberflöte (la Flauta màgica).
Un potencial preuniversitari amb l'excusa d'ajudar al bar i servir els cafès a la mitja part es situa a una llotja del prosceni -les que no es venen mai- per veure l'òpera.
Al final, ja retirant-se el públic, surt a l'escenari un regidor de l'Ajuntament, Francesc Francisco àlies Paco-Paco (a mi em feia pensar en Groucho Marx, sincerament), per anunciar que pel Parlament de Catalunya s'ha aprovat la creació de les 3 universitats perifèriques entre elles la de Girona.
El públic aplaudeix, el preuniversitari en potència també.
Un potencial preuniversitari amb l'excusa d'ajudar al bar i servir els cafès a la mitja part es situa a una llotja del prosceni -les que no es venen mai- per veure l'òpera.
Al final, ja retirant-se el públic, surt a l'escenari un regidor de l'Ajuntament, Francesc Francisco àlies Paco-Paco (a mi em feia pensar en Groucho Marx, sincerament), per anunciar que pel Parlament de Catalunya s'ha aprovat la creació de les 3 universitats perifèriques entre elles la de Girona.
El públic aplaudeix, el preuniversitari en potència també.
Hi ha dies en els que no te n'adones de la seva trascendència fins molt més tard. Aquell n'era un: no esperava que aquell anunci i una trobada casual marcarien part del camí que he fet.
6 comentaris:
Es pot preguntar de què són els estudis finalitzats? xD
A veure, com ho diem? Assignatures de Comptabilitat, Economia política, Estadística, Teoria social, Documentació i sistemes informàtics, Ordenament jurídic, Introducció a D. Comunitari i internacional, Teoria política... segueixo?
Ah! Un dels professors era col·lega meu des de primària. Ja vaig "amenaçar-lo" abans d'iniciar el curs: "Com no m'aprovis xerraré a tothom les bestieses que feies quan sortíem de marxa... I també a la teva dona". Qualificació final: excel·lent XDDD
Queda clar que tenia molt a perdre!
L'anunci queda clar... i la trobada casual?
Això mateix: Diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat de Girona (Dret Administratiu)
Per aquí n'hi ha un de tan discret que costa d'esbrinar els estudis finalitzats... ;)
Sílvia
Aaa, gràcies, Sílvia, ara m'ha quedat clar :-)
Quina trepa...
Juan, la trobada casual d'aquell dia tindria conseqüències passat poc més d'un any i fins ara.
Publica un comentari a l'entrada