Quo usque tandem...?

Luci Catilina conspirava contra la República romana, que sacsejada per les guerres civils i les desigualtats socials, anava decantant-se poc a poc cap a règims cabdillistes com els de Màrius, Sila o Cèsar.

Marc Tuli Ciceró era un dels advocats més prestigiosos, si no el que més, de Roma. En aquella época els procediments eren orals i no necessàriament qui tenia raó guanyava el cas, sinó que també calia tenir dots d'orador. 

Ciceró tenia un esclau grec (sinònim de culte) que li feia de secretari i aquest home prenia notes -la taquigrafia- dels seus discursos amb molta precisió, cosa que després li permetia publicar-los.

Ciceró denuncia els plans de Catilina, arraconat pels senadors.

Com a premi l'orador li concedí el bé més preuat: la llibertat. 

Ciceró és conegut, doncs, per les seves dots de retòrica i oratòria, però també tingué una vessant política: durant la seva vida fou elegit per a les diverses magistratures republicanes, en allò que era anomenat cursus honorum. 
Fou justament per aquesta dedicació a salvaguardar les essències d'un règim ja tocat i exercint el càrrec de cònsol (màxima autoritat de la República) que, assabentat per l'amant d'un dels conjurats, realitzà davant el Senat un discurs de denúncia contra el líder d'aquell grup: Luci Sergi Catilina.

D'aquest discurs són famoses les expressions ¡o tempora o mores! (quins temps, quins costums!) o la que dona títol a aquest escrit: quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? (fins quan abusaràs Catilina, de la nostra paciència?)

Les Catilinàries o discursos contra Catilina (en llatí In Catilinam) són un total de 4 discursos pronunciats en poc més d'un mes davant auditoris diferents com eren el Senat i el poble de Roma, i retocats en el moment de la seva publicació, un cop vençut i mort Catilina i restablerta -aparentement- la pau republicana.

(per aquest escrit ha estat d'utilitat la consulta de la introducció a l'edició de les Catilinàries de la Fundació Bernat Metge escrita per Oliveri Nortes)