Vet aquí que una vegada, en un poblet de les comarques del nord-est hi havia hagut durant anys un ajuntament regit per una llista independent.
Després de tant temps l'alcalde va voler-se retirar. Immediatament els grans partits van posar en marxa la maquinària electoral, representada pels comitès locals.
Un dia es trobaven a la seu del comitè local d'una coalició de centre-dreta de gent del país va presentar-se un tipus.
- Hola, sóc W. - es presentà.- He sabut que voleu presentar llista a les eleccions municipals i venia per anar-hi.
-Moltes gràcies pel teu oferiment. Mira, el cap de llista serà S. i tu pots anar de núm. 2.
- No, no. Jo vinc per anar de cap de llista.
- Ho sentim. Ja ho tenim decidit així.
- Doncs adéu!- i el nostre amic W. marxà.
Aquella tarda es trobaren al bar membres del comitè local de la coalició esmentada amb els del comitè progressista. Al voltant d'una ronda de cerveses es desenvolupà la conversa.
- Com porteu el tema de la llista?
- Bé, gairebé ultimada. Sabeu qui ha vingut per la seu?
- A veure, qui?
- W. el que treballa a C. Se'ns oferia com a cap de llista!
- No fotis!
- Li hem dit que molt bé, però qui va de núm. 1 és B., el sindicalista del poble, si de cas després d'ell.
- I no ha volgut...
- No, i ha marxat. Que en sabeu alguna cosa?
- Sí, al migdia havia vingut a trobar-nos amb idèntiques peticions i resultats. I cop de porta.
El que els nostres interlocutors no sabien és que mentre es prenien les cerveses el seu conegut W. va a visitar la seu comarcal d'un tercer partit, un d'històric, per fer l'oferiment per tercera vegada i aquest cop amb éxit.
Això és fidelitat a uns ideals...
Com acaba la història (pel moment)? Que a l'hora de les eleccions la llista més votada fou la de l'amic W. i pogué ocupar l'alcaldia una legislatura.
Continuarà...
(La font del relat ha estat un ex-membre d'un dels comitès locals que es van quedar amb un pam de nas)
2 comentaris:
Molt divertit!
Ei! Això és la primera part... La segona encara té més suc.
Publica un comentari a l'entrada