Com poden imaginar-se els lectors habituals m'apassiona la música clàssica, des que m'hi vaig introduir amb 12 anys. La resta no ho comprenien, però també era una forma de distingir-me.
Vaig començar amb Txaikovski, tant ple de sentiment i successivament per Mozart -m'encanta Don Giovanni, una òpera de baixos-, Beethoven, J.S. Bach, Brahms, Kodály, Rakhmaninov... Ah! aclareixo que no sóc wagnerià.
Vaig començar amb Txaikovski, tant ple de sentiment i successivament per Mozart -m'encanta Don Giovanni, una òpera de baixos-, Beethoven, J.S. Bach, Brahms, Kodály, Rakhmaninov... Ah! aclareixo que no sóc wagnerià.
De tant en tant furgo en la meva discoteca i trobo una grabació que ja tenia gairebé oblidada, la poso al reproductor de CD i la redescobreixo. De vegades, al contrari, em ve al cap una melodia i llavors torno a escoltar aquella grabació.
Avui us proposo dues opcions: Schubert o Rossini. Del primer la simfonia 5 (moviment final),
i del segon un número per baix i cor de La Cenerentola (la ventafocs).
(Observeu el detall del final)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada