dimecres, 30 de març de 2011

Patata

La base alimentària de la població mundial es centra en tres productes: blat, arrós i patata.
Associem l'arrós a les cultures asiàtiques: Xina, la Índia, el Japó (ara malhauradament notícia per fets luctuosos) Siam, la Indo-xina...

El blat és típic del Mitjà Orient, on s'inicià el conreu, així com de la conca mediterrània i Europa. Pensem que a l'antiga Roma una de les preocupacions dels governants de torn era assegurar el subministrament de blat a una població urbana ociosa que, de no tenir-ne, podria qüestionar l'ordre social.
La patata fou, fins la seva difusió a escala mundial, aliment bàsic de les civilitzacions ameríndies.

El seu nom científic és solanum tuberosum (L.), de la família de les solanàcees -on s'inclou també la tomata (solanum licopersicum)-. Però a diferència d'aquesta es reprodueix pel tubercle, no per la llavor generada pel fruit, que prèviament s'ha deixat germinar en diverses tigetes (els ulls o grills de la patata).

Al principi els europeus no en feien gaire cas, es conreava per simple interès botànic. Al segle XVIII es difongué àmpliament pel continent com a aliment barat per a les classes populars. Alguns països estengueren tant el conreu que la pèrdua de la collita per les plagues provocaren una crisi demogràfica: el cas d'Irlanda el 1846.

Bleue d'Artois (pata blava). Curiós, veritat?
Val a dir que la difusió de la patata també comportà l'empobriment de les dietes de bona part de la població.(*)

Un professor dels meus temps d'universitari ens va explicar com de desconegudes eren les varietats. Aquí sols es conreen les de carn blanca o groga (Kenebec, Red pontiac, monalisa, desirée...).
S'explica que fins fa poc les cases de pagès es guardaven prou d'oferir-ne als forasters. Era preferible donar-los carbassons, tomata, pebrot...
En algunes zones rurals es coneix la patata amb el nom de trumfa. El paral·lelisme amb certs jocs de cartes on les de més valor tenen la denominació trumfo em fa pensar en una més que probable relació amb el paper del tubercle al món rural de fa uns anys. 

Al nostre país el conreu es pot iniciar el mes de febrer si el temps ho permet, per obtenir-ne de primerenques (observat el passat diumenge); bé pels volts de Sant Josep per tal de collir-ne a l'estiu, o si ja es vol tardana fer-ho pel mes d'agost i esperar que no hagi masses aiguats que malmetin la collita.

Altrament en fixem-nos en el llenguatge el concepte de patata: bast, barroer, maldestre (ets un patata!); guarnició imprescindible ("doncs t'agradi o no t'ho menges amb patates!"), pesantor ("ets un sac de patates") o fins i tot denominació del sexe femení (una altra es refereix a una fruita).
Avui he completat la plantada de l'any, veurem què tal es porten...

I per acabar... què més que la cançó!


(*) Aquests dos paràgrafs es basen en Livi-Bacci, Massimo: Ensayo sobre la historia demográfica europea, Ariel, 1988, pp.150-154