Sovint tenim la tendència a pensar que el passat fou millor. La ment humana passa el ribot per les arestes del record (les doloroses) i el transforma en quelcom ideal, fins i tot edulcorat. ¿Qui no recorda amb enyor anys d'infantesa i joventut i no és conscient que n'ha oblidat detalls, sensacions, situacions o aspectes desagradables? Aquest fenòmen és el que coneixem amb el nom de nostàlgia.
El perill de la memòria humana és que és selectiva i força vegades idealitza el passat.
Alguns exemples que conec:
- una persona, ja adulta, recorda els temps passats quan vivia, de petita, en una masia de la comarca de la Selva. "Érem feliços", declara. Oblida l'aïllament social que patia, la malaltia psíquica d'un adult amb el que convivia, la manca d'atenció mèdica quan havia problemes... Per ella ha quedat la imatge dels passeigs sota avellaners, descalços un dia de primavera... (Afegim-hi tot el que volguem)
- Una persona gran, suposadament tradicionalista, em manifesta: "això de tenir fills sense estar casat abans no passava". Doncs, fent una recerca en llibres parroquials d'un poblet de la Meseta castellana trobo força inscripcions baptismals on figura: "El día x del mes Y de (tombant segles XIX-XX) ha sido bautizado/a F., hijo/a de M. y de padre desconocido"; al cantó hi ha anotació posterior del capellà: "reconocido por G. en fecha x".
- una noia, ja casada, que traumatitzada per fets patits durant la infantesa s'evadeix en la literatura i reescriu, novel·ladament aquells anys. Un bon esborrat de hard-disk, si se'm permet el símil informàtic, per donar lloc a un relat més ensucrat que el cotó de les fires, estil literari apart.
- Una persona gran, suposadament tradicionalista, em manifesta: "això de tenir fills sense estar casat abans no passava". Doncs, fent una recerca en llibres parroquials d'un poblet de la Meseta castellana trobo força inscripcions baptismals on figura: "El día x del mes Y de (tombant segles XIX-XX) ha sido bautizado/a F., hijo/a de M. y de padre desconocido"; al cantó hi ha anotació posterior del capellà: "reconocido por G. en fecha x".
- una noia, ja casada, que traumatitzada per fets patits durant la infantesa s'evadeix en la literatura i reescriu, novel·ladament aquells anys. Un bon esborrat de hard-disk, si se'm permet el símil informàtic, per donar lloc a un relat més ensucrat que el cotó de les fires, estil literari apart.
L'home tranquil reconeix que és dels que té aquesta tendència a ribotejar el passat i creure'l millor del que va ser. Potser també perquè sóc força escèptic amb els que intenten projectar un futur millor que mai acaba d'arribar. Això sí, de certes coses no calen nostàlgies ni en pintura!
La cançó original és d'orígen rus, després hagué la versió anglòfona de Mary Hopkin i el refregit espanyol "Qué tiempo tan feliz".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada