dijous, 18 d’agost del 2011

La ressaca

Ja fa 2 dies que els joves catòlics que van estar-se a Girona durant el seu camí a la JMJ de Madrid van marxar de la ciutat. Just avui, 17 d'agost,  marxa la "delegació oficial" de la diòcesi amb unes 160 persones. Sumem-hi els que hi acudiran enquadrats en altres grups o per lliure i podem arribar a dos centenars.
Però on s'ha notat la proximitat de la JMJ ha estat en els dies que uns 6.500 pelegrins han passat a Girona i rodalia. Bé és cert que també han hagut per Sant Joan de les Abadesses, que pertany al bisbat de Vic, així com 420 a la ciutat de Figueres, però el gruix s'ha repartit entre Girona, Fornells de la Selva, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

Voluntaris servint els àpats al palau firal.


Cap a uns 300 voluntaris (segons el Bisbat de Girona) han col·laborat en la mesura de les seves possibilitats en l'organització dels dies d'acollida. Han desenvolupat tasques com preparació d'àpats, servei d'ordre, orientació i guiatge en les sortides, condicionament dels espais de pregària per la ciutat, vigilància dels allotjaments... Junt amb l'acolliment dispensat per un centenar de famílies de la diócesi.
Adoració al Santíssim al claustre del monestir benedictí de Sant Daniel.

En termes generals el resultat és molt satisfactori. Sempre es pot dir que ha hagut anècdotes, i tenint una majoria d'italians circulant per aquí certament són abundants.

Vetlla de pregària del 14 d'agost a la Catedral.


El que ha fet és contribuir a una col·laboració entre membres de l'església diocesana, a un reforçament de lligams més enllà de parròquies o moviments.


Seria bo que aquest esperit de servei i comunió tingués continuïtat en un futur proper. Òbviament no hi ha esdeveniments com una nova JMJ en perspectiva, però seria una llàstima que el que s'ha aconseguit en aquests dies (cristalització de treball previ de mesos) quedés en poca cosa, tant referit en participació individual com l'obertura dels espais de les diferents comunitats religioses de la ciutat.
Missa d'enviament (i cloenda de l'Acollida diocesana) a Fontajau, 15 d'agost

(Les fotografies són preses de la plana web del Bisbat de Girona)

3 comentaris:

Nicolas Chardonnet ha dit...

Saps de sobres que tot això és fum i que quedarà en un no-res d'histèria col·lectiva pseudoreligiosa (i manifestament pseudocatòlica). El que importa, amic meu, és la parròquia, font de tot, absolutament tot. I ja sabem tots com estan les parròquies.

I que consti que també vaig participar en aquesta borratxera comunitària.

Anònim ha dit...

Cher Nicolas,
d'abord m'hagués agradat visitar aquesta parròquia a la meva última estada a Paris.
Del personal amb el que he tractat (italians) m'he fet una idea força aproximada de com ho enfoquen, més o menys com a certes parts d'aquesta península que és millor no mencionar. El que intento explicar és que cal aprofitar l'embranzida, si hi posem voluntat tots. No ens esperem grans miracles, però sí detalls que de mica en mica ens acostin a l'objectiu.
Nosaltres també vam ser-hi en algun acte. I com he dit, em va tocar fer de vigilant nocturn amb un dels contingents italians.
Per cert, a aquestes alçades ja pots fer-te idea que no hi anem. En privat ja t'ho comentaré.

Nicolas Chardonnet ha dit...

L'embranzida que va deixar en una parròquia concreta va ser la desolació, el malestar del fracàs quotidià i la creença única i cega en tals actes extraordinaris per sostenir l'avenir diari de l'Església.

Una pregunta que ens fem: tots aquests joves gironins que van estar tan lliurats a la causa dels actes extraordinaris on són cada Diumenge?