divendres, 20 de gener de 2012

Original i còpies

Fins els inicis del Romanticisme l'originalitat no era molt tinguda en compte: els artistes es copiaven els uns als altres. Tenien un concepte de cultura molt peculiar "si un copia, amb gràcia, el que ha fet un altre això indica que s'ho ha treballat: trobar la idea de l'altre, copiar-la, posar una petita variant..." així tenim que el meu admirat Catul, per exemple, copia una composició de Safo de Lesbos i introdueix una estrofa pròpia al final d'aquesta (otium, Catulle, tibi molestus est/ otio exultas nimiumque gestis/otium, et reges prias et beatas, perdidit urbes); també Don Juan Manuel, l'escriptor castellà de l'Edat Mitjana, copia diversos contes d'origen divers i li posa el títol de El Conde Lucanor; no parlem tampoc de les còpies que es feien als tallers dels grans pintors de molts quadres, fins al punt que avui en dia alguns taxadors tenen problemes per identificar qui és l'autor. 
Tot això com deia, té un final amb el Romanticisme. Es comença a apreciar l'originalitat i a les còpies se'ls anomena per un nom molt lleig PLAGIS!.
Pensem que, contemporàniament, l'evolució tècnica industrial aconsellava la protecció dels nous invents mitjançant el seu registre en patents.
I tornant al món artístic, va ser al segle XIX quan es va començar a desenvolupar el concepte de drets d'autor, per tal de preservar el mèrit d'aquells que havien fet l'esforç de creació de quelcom original. 
Una altra cosa és com ha anat degenerant la cosa fins arribar als tripijocs de la SGAE.


I ara la rondalla...
Vet aquí un país mancat de gaires idees originals. 
Vet aquí que el "progrés" d'aquest país ha estat basat en la còpia, en la imitació de models exitosos de producció: si algú ha tingut una bona idea al cap de poc ha sortit algun/a espavilat/ada que l'ha copiada. 
Vet aquí que fins i tot un professor explicava als seus alumnes com durant la Revolució Industrial els magnats d'aquella contrada enviaven a Malta (que llavors era possessió britànica) gent per a que treballés a les filatures de l'illa que abastaven el mercat anglès i hi aprenguessin les tècniques de treball, en sí que fessin espionatge industrial.
Vet aquí que ningú protegia els pocs que creaven i, per tant, ningú s'atrevia a tenir moltes idees. Era un perfecte poble de mediocres. Les úniques solucions eren marxar, plegar o deixar de pensar.
I vet aquí un gos i un gat, i la rondalla s'ha acabat.


Ara, això sí: no et quedis amb la còpia: 
BUSCA L'ORIGINAL!