dilluns, 2 de gener de 2012

Radeztkymarsch


Des de fa anys és una de les sintonies del dia 1 de gener, cloent el Neujahrskonzert (Concert d'Any Nou) de la Filharmònica de Viena, acompanyada pel públic amb rítmics cops de palmell.

Però qui era aquest tal Radetzky?
 
Doncs Johann Josef Wenzel graf Radetzky von Radetz era un militar (mariscal de camp) de l'Exèrcit imperial austríac, veterà de moltes campanyes des de finals del s. XVVIII, que el 1848 va comandar les forces al nord d'Itàlia.

Què havia passat al nord d'Itàlia el 1848? 
La Revolució, que havia començat el febrer d'aquell any a Paris i França, es va estendre a altres punts d'Europa. En aquest cas va arribar al nord d'Itàlia, a la Llombardia i el Vènet, que es va revoltar contra Àustria.

Triomfa la revolta? 
Inicialment sí, els milanesos expulsen els austríacs de la ciutat després de 5 dies de combats  entre el 18 i el 22 de març de 1848 (coneguts com les Cinque Giornate). Els mesos següents els imperials es reorganitzen i derroten els piamontesos, que volien treure partit i unificar Itàlia entorn seu. Radetzky, governador militar de la Llombardia  està al front de les tropes.
Radetzky davant de Milà, pintat per Albrecht Adam
Què hi feien els austríacs allà? Aquells territoris pertanyien a la corona imperial, alguns des del s. XVIII (adquirits pel tractat d'Utrecht) i altres des de la reordenació de fronteres del Congrés de Viena de 1814-15. Dins l'imperi estaven organitzats com el regne del Lombardo-Veneto.

Per què es revolten els territoris? 
No hi han causes úniques. Una és el context de crisi econòmica prèvia, una altra els sentiments de la població italiana percebent els austríacs com ocupants, una altra la forma de governar dels representants imperials (funcionaris, militars...), una quarta el desig d'un règim liberal enfront l'absolutisme vienès -no oblidem  que Àustria era el cor de la Santa Aliança-. En aquest context qualsevol incident podia encendre els ànims.

I la marxa? 
El 1849 el músic vienès, Johann Strauss (pare) va composar una marxeta en homenatge a aquell militar que amb la seva decisió havia salvat l'Imperi i assegurat unes províncies pròsperes. Van titllar-lo de reaccionari arreu.

Crec que ja he mencionat algun altre cop que  l'escriptor en llengua alemanya Joseph Roth ens parla en un text breu de "Die Marsellaise des Konservatismus"* i com dóna títol a una de les seves novel·les més conegudes. També la ironia de veure com ignora la gent els orígens d'aquesta marxa. Si ho sabessin potser se'ls glaçaria el somriure i no aplaudirien tant.

En tot cas gaudim de la música:


Per cert, dirigeix la Filharmònica de Viena Nikolaus Harnoncourt, descendent d'un Habsburg que també va tenir el seu protagonisme el 1848, i un destacat partidari de la interpretació de versions originals. 

                                                                                                            
Per a l'escriptura d'aquest post han estat consultats:
Jean Sigmann : 1848, las revoluciones románticas en Europa; Siglo XXI, Madrid, 1984.
*"Konzert im Volksgarten"a Joseph Roth Die Büste des Kaisers - Kleine Prosa; Reclam, Stuttgart, 1969.