Escrit a la paret, trilogia de Miklós Bánffy

Escrit a la paret. Trilogia transilvana (Az Erdélyi trilógia)
Los días contados
Las almas juzgadas
El reino dividido
Ed. Libros del asteroide, 2009-2010

Transilvània...

Per a molts el nom de Transilvània evoca la figura de Dracula, personatge literari creat per l'irlandès Bram Stoker, que mai va trepitjar aquell país, basant-se en les històries d'un personatge històric força sanguinari anomenat Vlad Tepes, que a més va governar la veïna Valàquia.

En sí Transilvània és una de les tres grans regions de l'actual Romania (les altres dues són la mencionada Valàquia i Moldàvia) però alhora una de les seus de la Hongria "mil·lenària" (definida així pel nacionalisme magiar), independent d'Habsburgs i otomans per uns cent-cinquanta anys, segles XVI i XVII. Allà s'hi havien establert poblacions magiars quan van travessar els Càrpats vers el segle X, i regiren els seus destins fins la fi de la Primera Guerra Mundial.

Caricatura de l'autor

L'autor i l'època

Miklós Bánffy era membre de la vella aristocràcia magiar i terratinent que durant generacions va dominar la regió. Ocupà diversos càrrecs burocràtics a l'Hongria del dualisme i després de la guerra, el 1920, li correspon la dolorosa tasca de signar, com a ministre d'Exteriors, l'humiliant Tractat de Trianon. Amb aquest tractat Hongria, com a una de les dues components de la difunta monarquia austro-hongaresa perdia dues terceres parts dels territoris que secularment havia dominat, encara que en alguns d'ells haguessin zones étnicament magiars, en profit dels veïns romanesos, serbis i els eslovacs.  

Argument

Per descriure-ho breument: la impossible història d'amor entre el comte Ábady i la malcasada Adrienne Miloth, per altra banda la degradació vital i moral del seu cosí el comte Lászlo Gyeröffy (joc, beguda, amors mercenaris...), mentre en un interval de 10 anys (de 1904 a 1914) la vida política del seu país sols gira entorn l'enfrontament amb Viena, aliens a la tempesta que es congria i durà a la catàstrofe. Enmig una bona descripció de la vida despreocupada de l'alta societat magiar, aristocràcia terratinent preocupada per caceres, carreres de cavalls (i cavalls), els grans balls i els aconteixements socials. 

La societat

Es descriu sobretot la vida de la noblesa magiar, que amb el compromís de 1867 havia adquirit una posició de domini a la seva meitat de l'Imperi. Passada l'embranzida, la primera generació de líders liberals, trobem una capa dirigent més aviat mediocre, més preocupada per mantenir l'status adquirit enfront la cort de Viena (personificada per l'hereu Francesc Ferran, els plans del qual precisament no eren molt favorables als magiars) i alhora enfront les altres nacionalitats -es remarca directament els romanesos a Transilvània, però es fa menció als problemes amb Croàcia i, de passada, es menciona la situació subordinada dels eslovacs.
Subreptíciament les classes mitjanes inicien la seva ascensió, sigui servint la gran aristocràcia o bé enganyant-la. És significatiu el paratge de la trilogia en la que el notari, el magistrat, el comerciant, l'usurer... malparlen de l'aristòcrata que fomenta la creació de cooperatives  perquè comporta que els ganduls (les classes baixes) escapin al seu control i esdevinguin autònoms o el paratge en què el diputat romanès respon al jove comte magiar quan aquest li demana col·laborar per controlar les accions d'un usurer que precisament als romanesos els cal crear una classe mitjana.  

El primer ministra Tisza (1912-17) d'uniforme.

Tot acaba amb la guerra, un conflicte per al que no s'està preparat. Pels camins del vell principat desfilen entusiastes els joves cridats a files, però per al jove comte Abady és el final del temps de l'aristocràcia i simbòlicament l'última escena és el seu comiat dels llocs i dels paisatges que tant bé coneixia.

Després de la lectura de l'últim tom, a principis de febrer, vaig esperar unes setmanes per tornar a agafar un títol de consideració. Tal va ser la meva emoció.