divendres, 15 de juny de 2012

Fronda clerical

Abans de tot uns aclariments:
- l'Home Tranquil es reconeix lector asidu de la plana web Germinansgerminabit, però això no vol dir que estigui sempre d'acord amb els seus continguts.
-  HT va dedicar en el seu moment un parell d'escrits referents a aquella plana. I va tenir l'"honor" de ser citat dues vegades pels seus autors. Degut a la meva vinculació a un moviment catòlic concret he preferit des d'aleshores vigilar què escric en temes religiosos per tal d'evitar malentesos que poguessin perjudicar tercers.

Un cop fet això passem al títol de l'escrit d'avui:





Per què parlo de fronda? Per què no Vendée? La Fronda és la revolta nobiliària francesa als inicis del regnat de Lluís XIV, durant la regència de la seva mare Anna d'Àustria i del cardenal Mazarino (si es vol saber més consulti's la wikipedia). Bàsicament és una revolta d'un estament, encara que en algun moment participessin els que després seran denominats "Tercer Estat" (Sièyes dixit). No es posa en qüestió la Monarquia.
La Vendée és una regió de la França occidental, prop de Bretanya, on el 1793 esclata una revolta contra la Convenció, que prendrà caire contrarrevolucionari. Certament no em sembla pas que hagi un bàndol carca i un de progre, així que maniqueismes fora.

Anem a la qüestió: ja he explicat amb anterioritat que fa cosa de 5 anys a la diòcesi de Barcelona va fer la seva aparició una plana web crítica amb la línia oficial de la jerarquia. Des de llavors no ha parat de tocar els voravius a un sector del clergat autoanomenat Església Catalana (que així em fa pensar més en l'Església Anglicana) o bé "progre". Els intents de silenciar-la han estat diversos: bàsicament identificar els articulistes que escriuen amb un pseudònim o nick, titllar-los amb epítets non grati (ultra, reaccionari, espanyolista...) que els desacreditin a ulls d'altres, hackejar o crackejar el suport informàtic, la no menció en alguns mitjans de comunicació (total, altres els mencionen igualment), muntar alguna plana web pretesament de rèplica... 

I ara que l'arquebisbe titular ha complert l'edat de jubilació Germinans comença a destapar els intents de silenciar-la. Fins ara no dius res,  ja que com a laic perceps que al darrera hi ha molt més que una lluita entre capellans. 

El que m'indigna és quan es traspassa el món del clergat per tocar els laics, els fidels, aquells dels que es nodreix tot això: són els voluntaris, contribueixen econòmicament, d'ells sorgeixen les vocacions... 
Vaig al cas concret: el 20 de maig passat es descrivien les pressions efectuades per acomiadar un periodista i professor universitari presumptament vinculat a la web en qüestió. La informació la va completar un altre articulista el 30 d'aquell mes. Òbviament  ningú espera que es desmenteixi aquesta notícia. Però sembla que algú té un concepte del poder molt sicilià (amb respecte pels habitants de l'illa) i que els fidels som objecte de menyspreu. Algú encara enyora el cesaropapisme, i precisament són els que se'n vantaven de no voler-lo.

I un altre apunt sobre laics emprenyats: el dia 1 de maig es publicava a Germinans una carta signada per das Gewerkschaft (el sindicat) presumptament treballadors de la cúria diocesana on manifestaven el seu malestar per la seva situació laboral enfront la despesa que fa la jerarquia en detectius per desenmascarar els possibles autors. 
Si anem així malament rai!

1 comentari:

Outsider friar ha dit...

Ai, home tranquil. D'una manera o altra, directament o indirecta, de les lluites intraclericals els laics sempre en surten malparats. Si no simpatitzen engrescadament amb un dels bàndols (jo encara penso que la majoria dels fidels no son etiquetables), s'emporten l'escàndol i sovint la decepció de veure que aquestes coses passin entre cristians. Més en aquest cas, quan ambdues parts sembla que fa temps que van tristament perdre l'elegància i la serenitat.