divendres, 24 d’agost del 2012

La claca de...

Un conjunt escultòric original: una claca
 
Fa un temps vaig coincidir amb una senyora originària d'una ciutat de comarques. Tot mirant de cercar algun tema de conversa vaig comentar que coneixia de la meva època d'estudiant a un noi del mateix lloc. La senyora va fer menció llavors a la posició benestant de la família del conegut i de les seves relacions amb altres personatges de la ciutat.
 
Les seves frases desprenien un to agre:
- Ui, aquests són de la claca d'en C., que miren d'aparentar el que no són... si no ets de la seva claca no entres en el circuit...
I penjaments per l'estil, de la qual cosa vaig deduïr:
 
1er) que la claca, com deia la senyora, és un cercle tancat presumptament elitista socialment entre els quals es manega més que meres relacions socials, sinó també econòmiques i familiars, vaja el que antigament es coneixia com oligarquia local -i aquí s'inclouria el meu excompany d'universitat; i
 
2n) que la meva interlocutora tot i disposar de diners no hi havia estat acceptada -possiblement per ser una "nova rica"- i mostrava el seu ressentiment amb aquelles paraules.
Sortosament em van cridar i vaig esquitllar-me de la fel que desprenia la senyora.
_______________________________________
N.B. Una claca, del francès claque, és en el món de l'espectacle un grup de persones situades al públic que amb les seves accions poden decantar una representació cap a l'èxit o el fracàs. Com a exemple l'estrena de l'òpera de Rossini Il barbiere di Siviglia va ser sabotejada per una claca atiada per Paisiello, autor d'una òpera amb el mateix títol i argument uns anys abans.