| Un conjunt escultòric original: una claca |
Fa un temps vaig coincidir amb una senyora originària d'una ciutat de comarques. Tot mirant de cercar algun tema de conversa vaig comentar que coneixia de la meva època d'estudiant a un noi del mateix lloc. La senyora va fer menció llavors a la posició benestant de la família del conegut i de les seves relacions amb altres personatges de la ciutat.
Les seves frases desprenien un to agre:
- Ui, aquests són de la claca d'en C., que miren d'aparentar el que no són... si no ets de la seva claca no entres en el circuit...
I penjaments per l'estil, de la qual cosa vaig deduïr:
1er) que la claca, com deia la senyora, és un cercle tancat presumptament elitista socialment entre els quals es manega més que meres relacions socials, sinó també econòmiques i familiars, vaja el que antigament es coneixia com oligarquia local -i aquí s'inclouria el meu excompany d'universitat; i
2n) que la meva interlocutora tot i disposar de diners no hi havia estat acceptada -possiblement per ser una "nova rica"- i mostrava el seu ressentiment amb aquelles paraules.
Sortosament em van cridar i vaig esquitllar-me de la fel que desprenia la senyora.
_______________________________________
N.B. Una claca, del francès claque, és en el món de l'espectacle un grup de persones situades al públic que amb les seves accions poden decantar una representació cap a l'èxit o el fracàs. Com a exemple l'estrena de l'òpera de Rossini Il barbiere di Siviglia va ser sabotejada per una claca atiada per Paisiello, autor d'una òpera amb el mateix títol i argument uns anys abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada