dimecres, 22 d’agost de 2012

Classes mitjanes

El suport principal d'un país ha estat en els últims dos-cents anys i escaig el que s'anomena classe mitjana, o bé en plural "classes mitjanes". Personalment prefereixo aquesta denominació perquè fa referència a la pluralitat d'orígens: petits comerciants, professorat, mitjans propietaris agrícoles (quan la terra i el seu treball tenien més valoració), petits i mitjans industrials, funcionariat...
Són les classes més dinàmiques i virtuoses d'un país.  A ells els pertany el gruix dels negocis, el volum de tractes, el consum de producció cultural (espectacles, llibres, publicacions periòdiques...), omplen establiments d'hostaleria i turístics... 


A aquest punt és bo recordar la cita de Saint-Simon que ve a ser més o menys així*: 
"Imaginem que França perd de cop els cinquanta millors fusters, els cinquanta millors paletes, els cinquanta millors comerciants (...) -s'enumera una sèrie d'oficis-: el país hauria sofert una catàstrofe. Imaginem ara que França perd de cop el senyor germà del Rei, el duc d'Angulema, el de Berry, tots els membres de la cambra dels pars (...) -nova llista- El país no hauria sofert cap pèrdua sensible."

Aquest pensador ja ens recorda que el grup social format pels individus amb més capacitat és el motor econòmic, social i cultural d'un país. 

Deia al principi que les classes mitjanes han estat el principal suport d'un país en els últims dos segles. Poso exemples: 
a) el qüestionament del règim estamental per la burgesia francesa (el Tiers-État de Sièyes) va motivar que triomfés la Revolució de 1789; 
b) els terratinents i comerciants de les colònies americanes, exclosos del joc polític per les metròpolis europees van acabar lluitant per la seva independència a finals del s. XVIII i principis del s. XIX; 
c) àdhuc la mobilització de la petita burgesia espanyola propicià els diversos canvis de règim del Sexenni revolucionari (1868-1874). 
Sièyes, autor del pamflet "Qu'est-ce que le Tiers-État?", text bàsic de la revolució francesa

Per contra quan les classes mitjanes s'han sentit amenaçades també han donat suport a sortides més autoritàries: 
a) l'agitació esquerrana a l'Europa posterior a la Gran Guerra motivà el suport a la regència de Horthy a Hongria, el paradigmàtic ascens al poder de Mussolini a Itàlia, l'anihilació a Bulgària dels intents de reforma agrària; 
b) o bé l'amenaça d'empobriment d'aquestes classes pel crack del 29 facilità l'ascens del NSDAP de Hitler al Reich alemany.  

A la segona meitat del segle XX el welfare state o estat del benestar al món occidental ha permés el creixement d'aquestes classes mitjanes. El mot meritocràcia, emprat en l'àmbit anglosaxó, descriu força bé en què ha consistit l'increment. Fins i tot els països del Teló d'Acer van crear a la seva manera una classe mitjana per contrarrestar l'exemple occidental! 

Per això mesures com les que estan prenent tant els poders públics (increment d'impostos directes i indirectes, retallada de serveis públics, sous dels empleats), com privats (restriccions de crèdit, execucions innegociables de deute...) són contraproduents i poden dur al qüestionament del marc  social i polític vigent, que va costar teixir anys, per una part important de la societat. 
________________________________________
* Demano disculpes per citar de memòria el text, no he pogut localitzar-lo per transcriure'l literalment.