La temptació Savonarola

Estàtua de Savonarola a Ferrara, la seva ciutat natal

Girolamo Savonarola fou un religiós popular a la Florència del Quattrocento. Pertanyent a l'ordre dels dominics o predicadors, en els seus sermons proclamava la necessitat de reformar una Església corrupta així com la denúncia social i política, enfrontant-se tant a l'oligarquia urbana com al Papat.


Això acabaria cristal·litzant en un moviment popular que es va fer amb el poder a la ciutat, expulsant-ne la família Medici i instaurant un règim de caràcter mil·lenarista: es perseguí el luxe, l'ostentació, la beguda, adulteri... Tot allò que tingués caire immoral i viciós. En nom de la Virtut es van arribar a fer barbaritats, com la destrucció d'escrits clàssics o d'obres d'art en autes de fe col·lectius coneguts com "Foguera de les Vanitats".
Savonarola va sacsejar la Itàlia del seu temps, i també l'Església, denunciant una situació injusta però propiciant unes accions tan radicals que acabarien allunyant-li suports.

Amb la situació que estem patint, l'aparició de casos de corrupció pertot, l'abús que del poder en fan els que haurien de ser servidors de l'interès públic no ens hauria d'estranyar que apareguessin personatges com Savonarola o Robespierre.

Tots dos en el seu moment van representar o es va creure que eren l'encarnació de la Virtut per molts dels seus coetanis i per això van ser encimbellats al capdavant del poder polític* (Florència en un cas i França per a l'altre). I igualment tots dos van ser deposats violentament i executats. 

És fàcil caure en la temptació de buscar un nou Savonarola algú incorruptible, net de tota culpa, que digui les coses pel seu nom, i terriblement radical. N'hem vist en els últims anys fabricats molts d'ells pels mass-media, els mateixos que després els oblidaran i ignoraran.

_____________________________________________________________________________
* Savonarola no va exercir cap magistratura pública, li ho prohibia el seu estat. Hem de considerar-lo políticament com una figura espiritual, més o menys com a l'Iran actual el Guia Suprem de la Revolució Islàmica, un clergue que no és president de la República però amb un gran ascendent polític.