El proper mes de juliol es complirà el centenari de l'inici d'un dels conflictes més cruents del segle XX, per a mi tal vegada el més significatiu perquè és el primer a escala gairebé planetària, perquè s'usen enginys i maquinàries terriblement sofisticats i la guerra passa de ser una lluita de soldats a l'extermini i anihilació de l'enemic, perquè les conseqüències a nivell polític foren de tal envergadura que han perdurat fins a finals de segle, perquè l'empremta del conflicte en la ment, en la psique, europea ha estat tan profund que la següent generació ja no s'hi va llençar tant entusiàsticament al combat: la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial.
Situem-nos: la Belle Époque, el domini d'Europa -dels seus estats- floreix sobre els continents africà i asiàtic, la marina anglesa domina els oceans, l'exèrcit alemany és modèl·lic, França és bressol de llibertat, Viena acull artistes i científics... Per què es van llençar al suïcidi?
Sovint busquem les causes en el passat immediat: que si la puixança dels alemanys era percebuda pels anglesos com una amenaça, que si els francesos tenien ganes de revenja per la desfeta de 1871, que si els russos volien prestigiar-se davant els pobles eslaus...
Fixem-nos, però, en un aspecte econòmic i social: en els trenta anys anteriors a 1914 es produeix el que s'anomena la Segona revolució Industrial. Els nivells de tecnificació van arribar molt alt: s'inicia la conquesta de l'aire amb els planejadors de Liliental i els aparells dels germans Wright, les gestes de Blériot i Garros; la rapidesa dels transports terrestres i marítims permet reduir distàncies, grans obres d'enginyeria tenen lloc: canal de Panamà, el Transsiberià, el canal de Kiel...
En certa manera la catàstrofe del Titanic, el 1912, és una matàfora del que vindrà: una meravella de la tècnica acaba essent la tomba de bona part del passatge, per voler fer el recorregut en un temps menor.
Un monument a la inconsciència, com el joc de declaracions de guerra de l'agost de 1914 i les primeres setmanes de conflicte.
En l'aspecte social està entrant en joc un nou actor: la classe obrera. L'aristocràcia ja havia iniciat un dolç declivi enfront l'ascens de les burgesies, però la guerra ho va accelerar. S'iniciaria la política de masses, on la integració de les capes més humils va ser el primer pas. Després serien les dones.
El que semblava etern va esclatar: la Rússia dels tsars, l'Imperi dels Habsburg, la Sublim Porta dels otomans; àdhuc entre els vencedors res va tornar a ser igual: els britànics acabarien reconeixent la independència d'Irlanda, Itàlia anihilaria la seva farsa de règim liberal el 1922, Sèrbia no va pair bé adquirir els territoris de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia, el domini colonial va començar a ser discutit...
Demogràficament comporta tota una generació perduda. Fa uns dies encara em comentaven el cas d'una població que llavors tenia uns 1.500 habitants, els caiguts que hi ha al monument corresponent en surten uns 120. Tots homes en edat fèrtil, en plena joventut i força física.
Certament el 1914 es clou un món, un segle de pau relativa a Europa, sense guerres generals com les napoleòniques.
Aquí no ens vam assabentar gaire, excepte els espavilats que feren diners aprofitant la neutralitat. Ja vindria anys més tard una guerra que ens fracturaria com a país.
Aquest any miraré de tractar alguns temes de la Gran Guerra, no sé com encara, però el tema s'ho mereix: és el gran desconegut.
 |
| Pintura d'Anton Hoffmann que representa una càrrega d'ulans alemanys |
Situem-nos: la Belle Époque, el domini d'Europa -dels seus estats- floreix sobre els continents africà i asiàtic, la marina anglesa domina els oceans, l'exèrcit alemany és modèl·lic, França és bressol de llibertat, Viena acull artistes i científics... Per què es van llençar al suïcidi?
 |
| Posicions europees a Àsia i el Pacífic, 1914 |
 |
| Àfrica el 1914. Font Shelton State Univ. |
Sovint busquem les causes en el passat immediat: que si la puixança dels alemanys era percebuda pels anglesos com una amenaça, que si els francesos tenien ganes de revenja per la desfeta de 1871, que si els russos volien prestigiar-se davant els pobles eslaus...
Fixem-nos, però, en un aspecte econòmic i social: en els trenta anys anteriors a 1914 es produeix el que s'anomena la Segona revolució Industrial. Els nivells de tecnificació van arribar molt alt: s'inicia la conquesta de l'aire amb els planejadors de Liliental i els aparells dels germans Wright, les gestes de Blériot i Garros; la rapidesa dels transports terrestres i marítims permet reduir distàncies, grans obres d'enginyeria tenen lloc: canal de Panamà, el Transsiberià, el canal de Kiel...
En certa manera la catàstrofe del Titanic, el 1912, és una matàfora del que vindrà: una meravella de la tècnica acaba essent la tomba de bona part del passatge, per voler fer el recorregut en un temps menor.
Un monument a la inconsciència, com el joc de declaracions de guerra de l'agost de 1914 i les primeres setmanes de conflicte.
 |
| Commemoració de la vaga del coure a Michigan el 1913 |
En l'aspecte social està entrant en joc un nou actor: la classe obrera. L'aristocràcia ja havia iniciat un dolç declivi enfront l'ascens de les burgesies, però la guerra ho va accelerar. S'iniciaria la política de masses, on la integració de les capes més humils va ser el primer pas. Després serien les dones.
El que semblava etern va esclatar: la Rússia dels tsars, l'Imperi dels Habsburg, la Sublim Porta dels otomans; àdhuc entre els vencedors res va tornar a ser igual: els britànics acabarien reconeixent la independència d'Irlanda, Itàlia anihilaria la seva farsa de règim liberal el 1922, Sèrbia no va pair bé adquirir els territoris de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia, el domini colonial va començar a ser discutit...
 |
| Istanbul, 1910, capital de l'Imperi Otomà |
 |
Certament el 1914 es clou un món, un segle de pau relativa a Europa, sense guerres generals com les napoleòniques.
Aquí no ens vam assabentar gaire, excepte els espavilats que feren diners aprofitant la neutralitat. Ja vindria anys més tard una guerra que ens fracturaria com a país.
Aquest any miraré de tractar alguns temes de la Gran Guerra, no sé com encara, però el tema s'ho mereix: és el gran desconegut.
1 comentari:
Bon article sobre un temps i un conflicte històricament fascinants.
Publica un comentari a l'entrada