divendres, 13 de juny del 2014

Coronats

No em considero republicà: malhauradament en aquest país que oblida interessadament parts del seu passat aquest règim es veu com la panacea a tots els problemes, com d'altres veuen la independència. La meva conclusió és la mateixa: tant en un cas com en l'altre ens continuaria governant una casta d'aprofitats. 
Ens falta una mentalitat cívica a nivell social i individual que és a anys llum de suïssos i nord-americans, potser les dues repúbliques amb més tradició al món occidental.

En aquests dies passada on a l'estat espanyol el protagonisme l'ha tingut la renúncia del Cap d'Estat i assumpció de funcions per una altra persona considero bo puntualitzar i preguntar-me que

  • El cognom Borbó o Bourbon és de dubtosa atribució a l'actual exercent i al seu successor, i si no que li preguntin a Isabel II i els seus amants.
  • L'únic moviment popular monàrquic fou el Carlisme, que precisament no eren partidaris d'aquesta gent -algun dia li he de dedicar unes quantes ratlles-. El 1976 els fets de Montejurra, on la sospita pot arribar fàcilment  a personatges com els llavors ministres Fraga i Suárez, el dinamitaren.
  • En els països mediterranis (les Espanyes, França, Itàlia...) es separa la vida privada de la pública, és a dir que no ens importa què fa l'altre a casa si professionalment o socialment respon. Als de tradició anglosaxona s'espera una coherència entre el comportament públic i el privat, és a dir: puc confiar en algú que enganya la seva família? N'hauríem de prendre nota.
  • Durant anys hi ha hagut un mur de silenci entorn el Cap d'Estat, protegit per cortesans o llepaculs -depèn de per on mirem-. Per què va desapareixent?
  • La Corona es guanya tant per gestos com pel dia a dia. El káiser austríac Carles I heretà un país en guerra i es feia servir racions com les dels seus soldats a taula, duia un ritme de treball esgotador... Aquest sí que es va guanyar els altars!
  • El Jueves és una revista que ha anat perdent molt des de fa temps, amb un discurs tronat d'esquerrota, havia tingut temps millors. Què carai ha de fer la seva propietària censurant-la? Quan es ficava amb les creences religioses no van retirar cap número. Els germans Bècquer, tant poètic un d'ells, van publicar fa 150 anys un llibre d'il·lustracions titolat Los Borbones en pelota que encara tenia tints més atrevits que la revisteta Jueves
Il·lustració (la més suau que he trobat) de Los Borbones en pelota, dels germans Bècquer: Isabel de Borbó amb el seu amant del moment Carlos Marfori, Sor Patrocinio i agenollat i amb capa, el consort cornut, Francisco de Asís de Borbó.