Bombolles

Fa deu anys vivíem en ple auge del que després s'ha anomenat la bombolla immobiliària: d'un dia a l'altre es venien pisos i cases, s'iniciaven noves obres, crèdit hipotecari obert a dojo i per a tothom, joves que deixaven els estudis penjats per tal de guanyar diner fàcil en el sector de la construcció... 

Qui no se'n recorda? Semblava que allò no tenia fi -pel que es veu el dia que van explicar els cicles de Kondratieff a la facultat molts feien campana-

Al segle XX ja es van viure episodis similars. El més famós és la bombolla bursàtil dels anys vint, finalizat un dramàtic dia d'octubre de 1929.

Imatge extreta de www.elblogsalmon.com

Ara tenim altres bombolles...

La de l'emprenedoria en pot ser exemple. Ara tots han de ser emprenedors i creatius i... Home, imaginació tots en tenim, poca o molta, però d'aquí a inventar res nou hi ha un bon tros. I això no surt de la nit al dia, s'ha de fomentar una cultura, una mentalitat... No fer-ho alegrement perquè ara toca. En aquest enllaç l'autor feia autocrítica de la bombolla.


Més a prop geogràficament podem parlar d'una bombolla gastronòmica. 
El ressó professional (merescut) d'alguns cuiners catalans, junt amb l'èxit de programes com Masterchef o Pesadilla en la cocina, i no diguem pas la salsa que posa el concepte "Cuina mediterrània" (algú em pot aclarir què té a veure una bullabesa de Marsella amb humus del Líban?)... ¿no estan creant falses expectatives en molts i una consegüent sobreoferta per a un mercat que -paradoxalment- està en contracció per la situació econòmica? 
També em permeto recordar un escrit del periodista Albert Soler, que recordava que els èxits dels grans chefs es deuen als seus clients, els primers que hi confien. 

Bombolla a la vista?

Què és una bombolla? Res més que aire tancat en una fina capa de sabó que en qualsevol moment pot explotar. I aquestes són les que menys mal fan.