dijous, 18 de setembre del 2014

D'expressió lliure i intimidació

Els fets: el passat mes de febrer a una de les esglésies de Banyoles es va interrompre la celebració de l'ofici dominical per part d'unes activistes proavortament. L'enllaç aquí.

Aquest dimarts algunes d'elles responien de l'acció als jutjats de Girona. Apel.len a la llibertat d'expressió, diu el seu lletrat.

Les qüestions jurídiques són tan etèries... Sí, el dret a la llibertat d'expressió està reconegut en Constitucions, estatus i declaracions universals de drets humans però cal expressar-se d'aquella forma i dins de la casa, del domus Christi, del lloc sagrat? 

Bé hi han grups antiavortament que es manifesten davant clíniques, però no penetren al seu interior, i pobres que ho fessin perquè els cau una denúncia segura! És més, a Barcelona són increpats per altres, i a Girona quan s'ha fet també.
Hi ha quelcom que es diu respecte, una línia vermella que ens oblidem que existeix.


El tractament informatiu de la notícia dóna per pensar, també és una manera d'imposar el "pensament únic", d'eliminar la discrepància reduint-la al silenci. 
No conec que els fets de febrer tinguessin ressó immediat, de fet van trigar vuit o nou dies a ser publicats als diaris provincials, ni que ningú (autoritat política) condemnés els fets. Més aviat el Ple de l'ajuntament de la vila va posicionar-se favorablement, almenys es dedueix d'aquesta notícia, àdhuc els (teòrics) regidors d'UDC.

Mesos més tard, al juny, es va celebrar a Banyoles l'Aplec de l'Esperit, per al jovent de les diòcesis catalanes. Cap a les nou del matí, a una vintena de metres del punt de benvinguda, novament desplegaren les pancartes i cridaren les consignes de torn. Sortosament no els va fer cas ningú i després de comprovar-ho se'n van tornar per on havien vingut

Ens hauria de fer pensar... Actituds intimidatòries d'aquest tipus són preocupants i em fan recordar períodes passats.