Diuen que viatjar és una experiència que et permet ampliar mires, conèixer altres maneres de ser, ampliar perspectives, valorar allò que tens (i el que no tens) i relativitzar qüestions a les que potser hom dona massa importància.
D'aquestes dues setmanes transcorregudes a l'exterior què em quedaria de cada lloc on hem estat? Què voldria per al meu país?
-Dels francesos?
Un xovinisme sa, entès com apreciar en primer terme el propi del país, regió o paratge (cadascú que pensi el que vulgui).
La cultura del picniquer, del picnic: del fer una excursió (i àpat consegüent) sense haver de renunciar a una ampolla de vi o cervesa amb amics. I sense haver de muntar escàndol allà on vas...
Dels germànics (alemanys i austríacs)?
La consciència ecològica: molta teulada amb plaques solars, separació de residus, l'ús de la bicicleta encara que vagis ben vestit...
La confiança i la responsabilitat en l'individu: sempre dic que em xoca veure que al transport públic no hi han barreres perquè es suposa que ja has comprat el bitllet anteriorment i has fitxat a l'entrada; o als carrers d'Àustria trobar la bossa amb els diaris d'on lliurement prens un i deixes l'import a la guardioleta que hi ha al cantó.
L'apreciar la vida a l'aire lliure. Una qüestió climàtica és cert.
La fermesa en la Fe, donant a cadascú (Cèsar i Déu) el que els correspon. Es pot discrepar, però no es crida ni s'esventra (dialècticament) allò diferent.
El respecte a la Tradició i al que representa.Dels italians?
El cafè! Fins i tot en un lloc perdut saben fer un espresso com Déu mana.
El saber-se vendre, o passar per teu el que no ho era originalment...
Dels ibèrics?
Sí, també aquí hi ha coses bones!
La sobretaula, la xerrada amigable al voltant d'unes begudes compartides, pot ser llarga o curta, però és un moment de socialització magnífic.
L'aperitiu, per les mateixes raons que l'anterior.
Les amanides, fruita i verdura...
La sociabilitat, el saludar-se i dirigir-se a l'altre encara que sigui amb quatre paraules de compliment.
La sociabilitat, el saludar-se i dirigir-se a l'altre encara que sigui amb quatre paraules de compliment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada