dijous, 15 de gener del 2015

Doncs jo tampoc sóc Charlie

Sí, sí, molt malament tot allò que va passar fa una setmana: els dibuixants assassinats per ofendre a l'islamisme i els fets psoteriors de persecucions, presa d'hostatges...
Però? 

M'agrada que finalment es sentin les veus crítiques!


Si això hagués passat a una revisteta similar d'un país com Estònia o Sierra Leone (per dir-ne un)... S'haurien fet tantes manifestacions de dol tipus "I am Dasvidanýa" o així? La Melker*, els vassalls africans i poca-penes peninsulars a la capitaleta del país en qüestió? La demostració d'esprit de corps periodístic i unanimitat mostrat aquests dies ?


Per què llavors...

Recordem on es Kobane? 
On són les noietes nigerianes segrestades per Boko Haram?
Què se n'ha fet dels iazidís?
Com estan passant-ho els coptes a Egipte? 
I els caldeus exiliats? 
¿Sabem quina és la situació dels treballadors del textil a Bangladesh, gran proveïdor de roba a les nostres botigues?
No parlem de la situació del Tibet, ocupat per la Xina comunista, una gran fàbrica sense drets per als treballadors (!).

Hipòcrita Occident! Mil vegades hipòcrita Europa!
Submergida en el relativisme, la comoditat, el guany fàcil, el tancar els ulls o mirar a una altra banda... T'ho mereixes!

Per això jo tampoc sóc Charlie... 
Je ne suis aussi pas Charlie!

________________________________
* En alemany Melken vol dir "munyir", i en conseqüència el Melker és el ramader que munyeix.