Quatre emperadors, tres alcaldes

Fotograma de la pel·lícula "Quo vadis", amb Peter Ustinov actuant com a Neró

A la mort de Neró, el 68 d.C. s'inicia a l'antiga Roma un període tumultuós d'aixecaments de cabdills militars, proclamacions, batalles i contramarxes que els contemporanis titllaren com L'any dels quatre emperadors.

El motiu de tal nom es deu a que en el lapse de poc més d'un any es van succeir sengles proclamacions: 

1) Galba (Servi Sulpici Galba) governador de la Tarraconense

2) Marcus Salvi Otó, governador de la Lusitania (el que actualemnt són Extremadrua i el mig Protugal) i antic marit d'una de les esposes de Neró.

3)Vitel·li (aulus Vitel·li), governador de la Germània, que es va rebel·lar contra l'anterior al capdavant de les tropes estacionades a les Gàl·lies, Britànnia i Germània 

i finalment el cop de gràcia amb 

4) Vespasià, (Titus Flavi Vespasià) que consolida una nova dinastia i instaura un període relativament llarg d'estabilitat a la capital. 

El sainet que els ciutadans de Girona han hagut de patir bé es podria qualificar de l'any dels tres alcaldes a imitació de l'any dels quatre emperadors, i encara no ha acabat!

La Història Antiga dóna per algun paral·lelisme més. Així Carles Puigdemont ha imitat el jutge Samuel i, com ell, va ungir dos reis d'Israel: Saül i, quan aquest no va resultar ser el que es pretenia, el jove David.

I els socialistes que ara tornen a l'ajuntament qui seran? Els itàlics que s'integraren de bon principi a l'Imperi o els germànics que al final el destruirien?