A finals de primavera de l'any 2017, era notícia la marxa de la petita comunitat de pares dominicis que regentaven el temple expiatori del Sagrat Cor, al bell mig de Girona.
Aquesta església, no parròquia, era una de les poques que oferia litúrgia católica en castellà a la ciutat. Tot feia pensar en un altre edifici religiós abandonat i amb un destí incert, cobejat per interessos econòmics, com són el cas els antics convents de les dominiques i de les caputxines -ubicat aquest al bell mig del casc antic-.
No comptàvem amb un detall: el temple és privat, no del Bisbat. La propietat correspon a l'Apostolat de l'Oració.
I els responsables d'aquest van buscar algú per instal·lar-s'hi i continuar el culte... Des de finals de 2017 hi ha un sacerdot, un de veritat, dedicat a l'activitat pastoral. Durant uns mesos va estar acompanyat en la tasca per un segon prevere.
Què ens ofereix el Sagrat Cor? Un punt de trobada per a diversos moviments i carismes catòlics: Hakuna, Renovació Carismàtica... Misses en català a les 7 del matí i en castellà al vespre (diàries), Hores Santes, temps d'Adoració, presencia de confessor abans de l'Eucaristia...
Puc dir que almenys està més concorreguda que algunes esglésies parroquials properes (el Carme està tancat gairebé tot el dia, la catedral i Sant Feliu obertes a la visita turística, Santa Susanna del Mercadal oberta, però buida...) i la missa (en castellà) a la que vaig concòrrer un dia feia goig, i no sols era freqüentada per hispanoamericans.
Tant de bo vaig més enllà d'un punt de reunió per a catòlics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada