Convalescent d'una operació complicada vaig haver de passar unes setmanes allunyat de la meva família, que immersa en la rutina escolar i laboral, no podia atendre'm.
Amb força activitats (laboral, esportiva, oci) prohibides la meva màxima distracció era visitar la biblioteca.
Allà et vaig veure. Un parell o tres cops en poc temps. Tu no et deuries adonar, o si ho vas fer, vas dissimular, no m'estranyaria gens.
Trobar-te em va causar desassossec, i no entenc per què, doncs fa vint anys que no ens tractem. Havíem compartit xefles, discussions, acudits, coneixences...
Què va passar per interrompre el tracte? Per més que intento recordar no trobo res a retreure'm. Vaig ser jo qui durant un temps trucava per saber de tu, fins que em vaig cansar de tenir monòlegs amb el contestador.
Potser tenies un altre concepte del que jo tinc referent a l'amistat, a banda d'altres prioritats que et donaven una perspectiva diferent.
D'alguna manera, però, he continuat sabent de tu. Nova feina, nova residència... Estem en una ciutat mitjana i encara hi ha mitjans per saber l'un de l'altre.
Tampoc espero que llegeixis aquestes línies. Sols són un exercici de descàrrega. Com vaig deixar escrit un cop, la primera vegada que conscientment t'ho deixes estar amb algú et sap greu, les següents ja no.
HT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada