La Gran fortuna (The great Fortune; Balkan Trilogy I), Olivia Manning;
Libros del Asteroide, 2020. Trad. al castellà d’Eduardo Jordà i epíleg de Rachel Cusk.
Pocs títols de les nostres llibreries enfoquen la Segona Guerra Mundial des de punts diferents als occidentals (francès, britànic, àdhuc alemany), per això el que es situï l’acció de la trama en un escenari diferent és interessant, valuós i complementa (i molt) aquesta visió. El que va començar com una resposta (tardana) de les democràcies occidentals a l’expansionisme nazi va acabar afectant la pràctica totalitat del continent i el desenllaç bèl·lic ha marcat la història d’aquest.
També és cert que es sol passar de puntetes per gairebé tota la història d’aquests
raconets del mapa europeu i no es contextualitzen molts dels seus fets, tot i que
també ens afecten. I no és menys cert que, l’autora presenta la seva
perspectiva, estrangera, occidentalitzada, amb els seus prejudicis, i que ens
faltaria alguna cosa descrita pels “d’allà”, els nadius.
Olivia Manning recrea en el seu alter
ego Harriet Pringle les seves experiències al Bucarest de 1939-40, on va traslladar-se
un cop casada amb Reggie Smith (el Guy Pringle de la novel·la), professor del
British Council que hi era destinat. Un cop allà el matrimoni s’integra en la
vida quotidiana de la colònia britànica de la capital formada per diplomàtics
(òbviament), altres membres del British Council (eina de la diplomàcia cultural),
periodistes, expatriats i aventurers. Harriet, com a membre d’aquest cercle, es
relaciona gairebé només amb ells; són poques
les seves interaccions amb els nadius romanesos, apart de la serventa que
lloguen per al seu apartament, i gairebé totes mediatitzades per la figura del
seu marit: la benestant i jueva família d’un alumne, l’amiga –i potser antiga amant-
de Guy, cambrers, dependents...
Aquest cercle britànic traspua sobre la societat romanesa una visió de superioritat
i classisme (molt anglès): la massa de camperols empobrida, els captaires que
sovintegen pels carrers i establiments de Bucarest que freqüenten, una classe
mitjana pretensiosa, una classe alta que aparenta però està endeutada, unes
minories que es menyspreen: els hongaresos com a bons criats, i els jueus que
acaparen gran part de la riquesa nacional, són menystinguts.
La guerra, que comença gairebé al mateix moment que la trama, és llunyana,
però poc a poc va acostant-se. Així ens assabentem de seguida de la caiguda de
Polònia, de la xarxa d’assistència muntada pel govern britànic per acollir els
polonesos i reenviar els efectius militars al front occidental, l’esclat de la guerra d’hivern entre la Unió
Soviètica i Finlàndia; la drôle de guerre
entre les línies Maginot i Siegfried; la ocupació de Dinamarca i Noruega pel III
Reich i la posterior caiguda de Bèlgica i els Països Baixos, la dramàtica evacuació
de Duunkerke del cos expedicionari britànic i –simbòlicament situat al final-
la caiguda de París com a preludi de la rendició de França.
I internament assistim a l’erosió del règim personal del rei Carol II i els
conflictes amb la feixista Guàrdia de Ferro, l’assassinat del primer ministre Čalinescu,
els equilibrismes entre els bel·ligerants, i les pressions alemanyes, el temor
a un atac de la Unió Soviètica...
I Harriet? Bé, la trama personal de la protagonista és la d’algú que no
troba el seu lloc, aclaparada per la figura del seu marit, que un dels
personatges secundaris descriu com un sant, algú entregat i preocupat pels
altres però que no atén prou la seva esposa i fins i tot la obvia. D’aquí que
ella trobi un consol, no físic, amb el company Clarence, que sembla entendre-la
millor. També mereix esment el personatge secundari de Yakimov, algú que va
conèixer temps millors i que en tota la trama es dedica a viure a costa dels
altres mentre rodola per la pendent de la misèria, i que al final –en la
preparació d’una obra teatral- té la seva oportunitat de redempció.
Aquest títol és el primer de la Trilogia dels Balcans, com acaba no hi hem
arribat encara. Sols que, amb la caiguda de Paris la guerra pren un aire
desfavorable als protagonistes i que en el següent volum se’ns desvetllarà el
seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada