L'home tranquil: Fent el Pelegrí, de Tossa

Una de les expressions populars de les comarques gironines més vinculades a la Fe és el Vot del Pelegrí, que celebra cada any la vila de Tossa, a la comarca de la Selva.

L'orígen es troba en una epidèmia de pesta que va patir la localitat ja en temps tardomedievals i com els vilatans se'n van lliurar fent una promesa a un sant. Aquest és Sant Sebastià, que es celebra el 20 de gener.

El Vot consisteix en l'enviament d'un Pelegrí en nom de la vila de Tossa cap a la capella més propera que tingui l'advocació a Sant Sebastià justament el dia en que es celebra. Aquesta es troba a Santa Coloma de Farners, a una quarantena de quilòmetres.

Aquest pelegrinatge amb els anys passats ha adquirit una sèrie de rituals propis. A veure si els sé explicar:

El personatge principal és el Pare Pelegrí, el representant de la vila. És un home, veí del poble o d'ascendència tossenca. Vesteix d'una forma distintiva, amb barret de feltre, sobrepellís i túnica. Duu un bastó alt. Cada any és una persona diferent i el seu nom no es desvetlla públicament fins el mateix dia de Sant Sebastià, durant la missa del matí a l'església parroquial de Tossa.
En la seva condició de representant del poble encapçala el pelegrinatge. Qui vulgui s'hi pot afegir.
Un cop finalitza la missa el Pare Pelegrí surt del temple, encapçalant el seguici de pelegrins que vulguin afegir-se. La ruta de sortida recorre els carrers de Tossa, passant per la capelleta dels Socors i l'antic hospital de Sant Miquel. (Cal recordar que els hospitals durant segles complien una funció assistencial, no sanitària com ara, i estaven situats a l'exterior de les poblacions; un lloc en fi per fer quarantena als forans).
El pelegrinatge s'enfila pel massís de Cadiretes, ja que el poble està situat en una vall tancada, com Cadaqués. Arribats a l'indret conegut com Terra Negra hi ha una aturada per esmorzar. El Pare Pelegrí s'enfila una roca i fa un dels rituals de la ruta (més descripció aquí): el crit i els parenostres. M'explica algú que aquí s'hi afegeixen, apart de la gent de Santa Coloma que arriba en autobús, un col·lectiu que marca el ritme de la ruta: els pelegrins que faran descalços la resta del camí. Es situen davant de tot, a una distància prudencial el seguici. Del bon estat dels primers dependrà que s'arribi a una hora o l'altra. No falten caminadors, i ja vaig sentir un jovenet que s'ho plantejava.
En aquest punt s'afegeix un altre grup, en el seu moment el mossèn de Tossa preocupat perquè el romiatge pogués perdre el sentit religiós va sol·licitar-los ajuda i ells s'ho han pres ja com un dret adquirit: la Unión Seglar San Antonio María Claret. Hi ha algun religiós, ensotanat, i hi ha joves laics. Resen el Rosari en veu alta. (Aquí un apunt personal: la Fe té moltes expressions, no totes són les mateixes ni han d'agradar a tothom). El Rosari, doncs, acompanyarà el caminant tota la davallada fins a Santa Coloma.
Passada l'església de Santa Seclina i Can Poch hi ha el recompte dels Pelegrins. Com es fa? Rere el molí de Can Poch hi ha una passera per on cap sols una persona. El Pare Pelegrí es situa en un cap i va comptant tots els qui van a continuació. El camí es reprén.
La ruta recull tradicions i antagonismes ancestrals també: s'evita la població de Vidreres. El motiu és atàvic: en sospitar que el pelegrinatge de Tossa podia estendre la pesta al seu poble, els vidrerencs rebien a pedregades la comitiva. així doncs aquesta es desvia cap al veïnat de la Granota, i travessa el Camí Ral (ara la N-II) cap a Sils. Val a dir que ara cal passar sota més grans vies de comunicació: autopista, TGV.
Sils i Riudarenes obsequien els assistents amb un petit refrigeri. Passat aquest últim poble la ruta transcorre entre arbredes i la marxa s'alenteix fins que enfosqueix.
Ja de nit s'entra a la vila de Santa Coloma. En el seu moment la capella de Sant Sebastià devia estar més aïllada, però ara forma part de la trama urbana. Per als farnesencs és un dia de festa i acullen el Vot del Pelegrí.
Dins la capella es resa el Rosari i el Pare Pelegrí reparteix petxines a la mainada, que es suposa s'han dut des de Tossa. Acompanyat per autoritats eclesiàstiques i civils, i una banda es dirigeix a la rectoria, on es certificarà el compliment del Vot.
L'endemà, 21 de gener, toca la tornada. Una missa a les 7 i l'adoració de la relíquia de Sant Sebastià serveix per acomiadar el Pelegrí cap a Tossa. A les vuit ja s'està en marxa cap a Riudarenes.
Esmorzar a l'Hostal de Mallorquines, un dels històrics de la comarca. Seguidament es desfà el camí recorregut el dia anterior.
El dinar es fa un cop travessada la passera del molí de Can Poch, tot i que hi ha qui es detura a Santa Seclina, que s'obre per un dia per acollir la pregària dels pelegrins.
A la tornada hi ha una sèrie de cases que ofereixen un refrigeri als pelegrins. Això era a canvi de la pregària d'aquells pelegrins per la salut dels seus habitants. Aquestes són Can Poch, a Santa Seclina, Can Noguera i Can Garriga, ja baixant cap a Tossa, i per últim Ca l'Aromí, a l'entrada del poble.
L'entrada del poble és per formar part de la processó. El certificat s'entrega a la capella dels Socors, on es proclama l'acompliment del Vot i s'inicia el camí cap a l'església perquè l'endemà és la Festa Major, Sant Vicenç. I aquí es barregen les dues celebracions: el Pare Pelegrí s'acomiada del càrrec que una vegada a la vida ha exercit, i s'adora la relíquia del sant titular de la parròquia, Vicenç.

Feia temps que pensava que caldria conèixer-ho i l'any passat vaig convèncer meine Liebe per fer l'anada a Santa Coloma. Aquest any va ser la tornada, i Déu n'hi do la gent coneguda que t'hi arribes a trobar. Pregàrem i donàrem gràcies, a nivell personal.

El que cal tenir clar és que el Vot del Pelegrí és quelcom sentit pel poble de Tossa, que uneix Fe, Tradició, País i -per què no?- Lleure, Cohesió social, coneixement del medi... Cadascú en un grau diferent cada ingredient, però formant un Tot.

I aquí un petit recull de fotografies preses durant aquest any, perquè l'anterior vaig deixar-me la càmera a casa(!):