La qüestió no és una nimietat: des de les seves primeres passes la Humanitat ha cercat alguna manera de mesurar el temps, de comptabilitzar els dies que passen.
Comptant els anys
Posteriorment hi ha la necessitat de computar els anys. En alguns casos es fa a partir de la data d'inici del regnat de qui era el monarca en aquell moment. Així trobem el desé any del regnat de Tutmosis (per exemple), o el setè de Nabucodonosor... Si no recordo malament a Japó es manté aquest còmput, atribuint un nom a cada regnat (l'era Showa per Hirohito, mort el 1989; la Heisei per Akihito, el seu fill i successor, la Meiji).
Ja més propers a nosaltres els romans començaren a computar el temps segons la data de fundació de la ciutat. El seu còmput de temps s'assenyalaria amb l'expressió Ab urbe condita ("des de la fundació de la ciutat", nom també d'una obra de l'historiador Titus Livi), que es situaria vers el 753 a.C.
Són precisament els romans els que ens lleguen el calendari, reformat per Juli César, tal com coneixem els occidentals: 12 mesos computant un total de 365 dies. Els noms dels mesos en algun cas evoquen divinitats: Janus, el déu de 2 cares per gener, Mart pel març, Juno, esposa de Júpiter pel juny; personatges com Juli César (juliol) i el seu nebot Octavi August (agost); o l'ordre setembre (7), octubre (8)...
Les grans religions monoteistes daten l'inici del còmput amb un fet trascendental: per al judaisme és la fundació del món segons el relat del Gènesi, ara som al 5.770; per al món islàmic és la data de l'Hègira, la fugida de Mahoma cap a Medina (actualment l'any 1430 o 1431; els cristians (i assimilats) prenem el naixement de Jesús com a data d'inici del nostre calendari, això és 2.010.
Com van arribar els cristians a establir el còmput actual? Al segle V el monjo Dionís l'Exigu el·laborà un càlcul de la data de naixement de Crist, per evitar el còmput romà A.U.c. (ab Urbe condita). La seva conclusió fou que tal aconteixement fou 753 anys després de la fundació de la ciutat. Posteriors estudis ho han desmentit, semblà que s'equivocà de l'ordre de 3 a 10 anys. Però el càlcul que emprem és aquest.
Un altre tema fou determinar l'inici de l'any. Ara és convenció que sigui el dia 1 de gener, però durant l'Edat Mitjana s'empraven les dates del 25 de març (l'Encarnació) o bé del 25 de desembre (la Nativitat), la distinció ens duu a parlar d'Any de l'Encarnació o bé d'any de la Nativitat.
Un tercer tema és el decalatge que a la llarga s'anà produint entre les dates del calendari julià (recordem que Juli Cèsar reformà el vell calendari romà per raons similars) i l'astronòmic. A finals del s. XVI l'Esglèsia Catòlica, a instàncies del Papa Gregori XIII adoptà un nou calendari més precís (calendari gregorià) i progressivament ho feren els estats i regnes europeus. La Rússia soviètica fou l'últim a adoptar-lo. No així l'Esglèsia Ortodoxa, que manté el julià i un decalatge de 13 dies amb el gregorià. Així el seu 25 de desembre és el nostre 6 de gener, i l'any nou el proper dia 13 de gener.
