No ho ha tingut fàcil en la vida. De ben petita patí una infància dura, qui ho diria ara veient-la tant vital i optimista!
Amb prou feines pogué anar a l'escola. Però això no li ha tret ganes d'aprendre: aquesta primavera es va treure el batxillerat, si vol pot començar a la Universitat, i simultaneja ara la lectura de tres llibres diferents (un de Carner, un de Czeslaw Milosz i un de pedagogia).
No li ha fet por treballar dur: amb dotze anys feia de dependenta, despatxava, feia els comptes i l'inventari.
I tot això simultanejant-ho amb ser mestressa de casa en una masia situada on Déu va perdre l'espardenya.
Ara té dues filles, però ha fet de mare, junt amb una germana, de deu vailets menors. No sé si tots ells ho recorden.
Amb vint-i-quatre anys va començar el seu propi negoci on després s'hi han ficat tercers. I des de fa un any (dos) un altre.
És més forta i més resolta del que sembla.
Aquest octubre ha fet trenta anys. Els qui l'estimem li desitgem que tingui trenta anys més de felicitat.
___________________________________________
Aquest escrit el vag publicar el passat 5 d'octubre. És el text del que us parlo 2 posts més avall, el de la censura. Ja em direu què hi ha d'immoral i qui pot esverar-se tant...
Sorneguerament vostre,
Amb prou feines pogué anar a l'escola. Però això no li ha tret ganes d'aprendre: aquesta primavera es va treure el batxillerat, si vol pot començar a la Universitat, i simultaneja ara la lectura de tres llibres diferents (un de Carner, un de Czeslaw Milosz i un de pedagogia).
No li ha fet por treballar dur: amb dotze anys feia de dependenta, despatxava, feia els comptes i l'inventari.
I tot això simultanejant-ho amb ser mestressa de casa en una masia situada on Déu va perdre l'espardenya.
Ara té dues filles, però ha fet de mare, junt amb una germana, de deu vailets menors. No sé si tots ells ho recorden.
Amb vint-i-quatre anys va començar el seu propi negoci on després s'hi han ficat tercers. I des de fa un any (dos) un altre.
És més forta i més resolta del que sembla.
Aquest octubre ha fet trenta anys. Els qui l'estimem li desitgem que tingui trenta anys més de felicitat.
___________________________________________
Aquest escrit el vag publicar el passat 5 d'octubre. És el text del que us parlo 2 posts més avall, el de la censura. Ja em direu què hi ha d'immoral i qui pot esverar-se tant...
Sorneguerament vostre,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada