En tres dies he tingut ocasió de veure l'esforç d'una generació: la visita a uns parents, gent de setanta anys, i d'altra la repesca d'un exercici de redacció originalment en alemany, que vaig fer quan millorava coneixements al Goethe de Barcelona, sobre la infància i joventut de la meva àvia.
Parlem d'una generació nascuda entre els vint i els trenta, els nostres avis, que visqueren els horrors de la guerra, la misèria de postguerra i tiraren endavant. Vaja si tiraren endavant! El meu avi va muntar una impremta a casa seva i vint anys després se la vendre (ara aquesta impremta és una de les empreses d'arts gràfiques més destacades de la província) a un dels treballadors. L'àvia, que va passar una infància dura allà a Llançà té bona part del mèrit. M'agradaria haver-ne sentit un elogi per part de l'avi.
I en S. i la seva dona Déu n'hi do com se n'han sortit! L'altre dia ens mostrava les naus que tenia muntades, a part de la planta transformadora que van fer construir al cantó de casa (ara, per qüestions urbanístiques no ho permetrien). Han treballat tota la seva vida, de fet encara la senyora d'en S. encara dóna un cop de mà a l'empresa familiar (ara ho porten els fills).
Aquesta generació va aixecar el país de la misèria, a costa de passar privacions, perquè els seus fills poguessin viure millor. I els néts, nosaltres. És bo de recordar-ho, potser perquè els hauríem d'imitar en l'esforç i no esperar que un tercer ens arregli la vida.
Parlem d'una generació nascuda entre els vint i els trenta, els nostres avis, que visqueren els horrors de la guerra, la misèria de postguerra i tiraren endavant. Vaja si tiraren endavant! El meu avi va muntar una impremta a casa seva i vint anys després se la vendre (ara aquesta impremta és una de les empreses d'arts gràfiques més destacades de la província) a un dels treballadors. L'àvia, que va passar una infància dura allà a Llançà té bona part del mèrit. M'agradaria haver-ne sentit un elogi per part de l'avi.
I en S. i la seva dona Déu n'hi do com se n'han sortit! L'altre dia ens mostrava les naus que tenia muntades, a part de la planta transformadora que van fer construir al cantó de casa (ara, per qüestions urbanístiques no ho permetrien). Han treballat tota la seva vida, de fet encara la senyora d'en S. encara dóna un cop de mà a l'empresa familiar (ara ho porten els fills).
Aquesta generació va aixecar el país de la misèria, a costa de passar privacions, perquè els seus fills poguessin viure millor. I els néts, nosaltres. És bo de recordar-ho, potser perquè els hauríem d'imitar en l'esforç i no esperar que un tercer ens arregli la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada