Un bicentenari sobre el que s'està passant bastant de puntetes és el de la mort de Franz Josef Haydn, prolífic compositor austríac que podríem considerar pare dels quartets de corda, estableix el canon de composició i de formació (2 violins, viola i violoncel), i el "padrí" de la simfonia (més d'un centenar en el seu catàleg).
Amb l'amic X. tenim sempre la discussió sobre ell i Mozart. Enlluernats per la figura del nen prodigi de Salzburg -al que ha ajudat en gran manera la pel·lícula Amadeus de Milos Forman- s'han celebrat el bicentenari de la mort (el 1991) i els 250 anys del naixement (el 2006).
La sort de Haydn fou trobar un aristòcrata protector, en aquest cas aristòcrates: els prínceps Estérhazy el mantingueren a les seves possessions, al voltant de l'actual frontera entre Àustria i Hongria, al capdavant d'una orquestra de consideració. La relació durà més de 30 anys. Això no impedí que fes alguns viatges, fruit dels quals són les simfonies de Paris, les de Londres i els oratoris, aquests degut a la impressió de sentir El Messies, de Händel.
Es veu que Haydn era de la broma i aprofitava per fer-ne alguna. Un exemple és la simfonia 94, la Sorpresa.
En una altra ocasió es comenta que els músics del príncep estaven descontents perquè les obligacions del càrrec els impedia estar amb les seves famílies. El kapellmeister va fer de representant sindical i ho presentà més o menys com aquí amb Barenboim:
Per descomptat que el patró entengué la indirecta i atorgà un temps de llicència als seus músics.
Amb l'amic X. tenim sempre la discussió sobre ell i Mozart. Enlluernats per la figura del nen prodigi de Salzburg -al que ha ajudat en gran manera la pel·lícula Amadeus de Milos Forman- s'han celebrat el bicentenari de la mort (el 1991) i els 250 anys del naixement (el 2006).
La sort de Haydn fou trobar un aristòcrata protector, en aquest cas aristòcrates: els prínceps Estérhazy el mantingueren a les seves possessions, al voltant de l'actual frontera entre Àustria i Hongria, al capdavant d'una orquestra de consideració. La relació durà més de 30 anys. Això no impedí que fes alguns viatges, fruit dels quals són les simfonies de Paris, les de Londres i els oratoris, aquests degut a la impressió de sentir El Messies, de Händel.
Es veu que Haydn era de la broma i aprofitava per fer-ne alguna. Un exemple és la simfonia 94, la Sorpresa.
En una altra ocasió es comenta que els músics del príncep estaven descontents perquè les obligacions del càrrec els impedia estar amb les seves famílies. El kapellmeister va fer de representant sindical i ho presentà més o menys com aquí amb Barenboim:
Per descomptat que el patró entengué la indirecta i atorgà un temps de llicència als seus músics.
(Ara l'apunt personal: dilluns 10 de maig de 2004, Florència, esglèsia d'Orsanmichele, els Solisti fiorentini la interpreten i més de marxar apaguen una espelmeta que cadascú té al faristol fins que tot queda a les fosques...)
Us convido a que n'escolteu alguna peça. Valen la pena!
Us convido a que n'escolteu alguna peça. Valen la pena!
2 comentaris:
Boníssim, Haydn! Fantàstic article. Per cert, això que llegeixo Virgili (de la Bernat Metge) al metro és totalment cert.
Ben triat Lycaon, salutacions, amb l'home tranqul sempre s'apren alguna cosa. He penjat un post-crida al blog.
Fou el teu blog un dels primers en que vaig participar. Confio em permetràs despedir-me dels que alguna vegada han passat per Patria Fides Amor, i a l'hora convidar a llegir el manifest final "He dit prou perquè els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar:..." "Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria d'aquestes seleccions sense immutar-se, indignar-se..." Tot penjant el nas vermell, rebeu una abraçaaada de Pafiam, el pallaso destraler.
Com digué a Lycaonm,HT, malgrat ara ja no participi sàpigues que et vaig seguint el teu blog.
Publica un comentari a l'entrada