Actualitzant-me

Durant prop de tres setmanes no he estat per gaires orgues. Una setmana i mitja de curset per la feina i l'estudi de l'últim (espero) examen que em quedava m'han robat temps.

La carrera ja està, cal esperar el tancament d'actes, i sobre el tema laboral preparar-me perquè seré l'administrador del nou programa mega-guai d'inventari que les altes esferes decideixen implantar a la casa perquè ells no ho faran servir mai.

I per acabar-ho d'adobar ahir excursió a Núria, ruta a peu des de Queralbs amb una nena de dos anys a l'esquena. Semblava que el dia era núvol però el color gamba-de-Palamós-turista-holandès no me'l trec del damunt.

Damunt la taula un avís de la biblioteca: Has de retornar un llibre i blablabla... Ostres, on carai l'he deixat?

Repassem el que hi ha aquests dies.

Una: bufetada a l'ensenyament públic. Els resultats de les proves en competències lingüístiques i matemàtiques als alumnes de sisè de primària a Catalunya mostren que una quarta part no aprovarien si aquestes tinguessin caràcter avaluatori. La proporció s'enfila en l'àmbit de l'escola pública, que en teoria, disposa de més recursos.
Per més "inri" la Conferència Episcopal, les ordres i congregacions de la qual són titulars de molts centres concertats, fa públic un informe on plasma la seva contribució social a l'ensenyament i l'estalvi que aquest representa.
La meva dona comenta: "No veus que l'ensenyament no és cap prioritat? En aquest país s'ha d'anar pagant."

D'aquí uns mesos nou informe PISA i nous escarafalls... Es parla molt del model finlandès (cossos especialitzats de mestres i directors d'escola), de xecs escolars, d'ordinadors per als de 5è de primària (tan aviat? amb quins diners?), hi ha qui parla de homeschooling (una opció amb molts riscos) però no avancem. Creem una massa d'analfabets per a que siguin manipul·lables per uns pocs?

Segona: de política internacional. Manifestacions i incidents a Iran d'importància des de la caiguda del xa. Trontolla el règim dels aiatol·làs? No, no hi ha una oposició forta. És més aviat l'expressió del descontent d'una part de la població, urbana i relativament cultivada, enfront la reelecció d'Ahmadineiad. Posem l'adjectiu ultraconservador en reserva.
El més probable serà la repressió de les protestes amb violència, però les conseqüències són imprevisibles. Si els clergues islàmics són espavilats ja procuraran retirar el reelegit president. Apunto que hi ha una dualitat de poder a la República Islàmica d'Iran: institucions elegides amb vot popular (Parlament, President) i el poder paral·lel del clergat xiïta, que esmena la plana.

Tercera: no perdo el c...Vull dir, trobo que el futbol és un esport on posen més passió els nanos al pati de l'escola que vint-i-dos homes amb calça curta enmig d'una hectàrea de gespa cobrant cadascun el que jo i molts altres no veurem en la nostra vida. I trobo una indecència que es pagui el que s'ha pagat en fitxatges d'un equip que ha de demostrar el valor. Em limitaré a citar el que deia El Periódico sobre un (950 habitatges de protecció oficial) o Forumlibertas sobre l'altre (el sou anual de 5.000 mileuristes).

Quarta: l'única ocasió en què els electors puguin enviar a passeig la classe política és cada 5 anys, amb les eleccions europees. Una forma pot ser l'abstenció, una altra votar qualsevol menys els de sempre. Campanades com els 2 escons de José Maria Ruiz Mateos són necessàries, però no movem un dit i surt el que surt. Opinions per tots els gustos.

Cinquena: sobre la tauleta de dormir les Catilinàries... Fa dies que m'esperen.


Und so weiter...