divendres, 19 de juny de 2009

Prússia (I)

En alemany Preussen, en llatí Borussia (és com es diu el club de futbol de Dortmund, oi?)









Mencionar Prússia és per a la gran majoria quelcom estrany, sona més a Rússia. Els que sàpiguen una mica evoquen de seguida un esperit militarista i burocràtic, i l'acaben identificant amb Alemanya (tota Alemanya i de totes les èpoques). És el "Mite Prussià".(Un autor espanyol, Alejandro Nieto té precisament un llibre que analitza un d'aquests aspectes: El mito de la administración prusiana, 1962).


Situació geogràfica. Els prussians originals.


El territori original es troba a la riba del mar Bàltic. Actualment l'ocupen els estats rus i polonès. La ciutat més destacada era Königsberg, actualment Kaliningrad. També podem destacar Tilsit, (en rus Sovetsk), Memel (en lituà Klaipeda), Allenstein (polonès Olsztyn), Marienburg (Malbork) i Danzig (Gdansk).

Estem en un país planer, ple d'aiguamolls i boscos frondosos. Els habitants originals eren tribus bàltiques, els prussians (o vells prussians, per entendre'ns), étnicament parents de letons i lituans, i professaven com ells cultes pagans.
A diferència dels lituans no formaren un estat a principis de l'Edat Mitjana i foren així presa per a aventurers polonesos (pel sud) i suecs o danesos (per mar)


L'ordre teutònic

Un ordre militar fundat pels cavallers alemanys a Terra Santa (conegut com Ordre Teutònic) inicia la seva pròpia croada contra els pagans del mar Bàltic. Conversió a cop d'espasa i establiment de població dels territoris del Sacre Imperi (el drang nach Osten, l'expansió cap a l'Est) durant els segles XIII i següents aconsegueixen esborrar les traces dels vells prussians.

Amb la benedicció papal i l'autorització del rei de Polònia (previ vassallatge) els cavallers teutònics muntaran un Estat propi a la riba del Bàltic que durarà fins al s. XVI, moment en què la reforma protestant coincideix amb el govern d'un membre de la casa Hohenzollern, regnant a Brandenburg (la regió entorn Berlin), que es converteix al luteranisme i secularitza el territori. Passem a tenir el Ducat de Prússia

Unió amb Brandenburg. L'ascens.

Per aquelles coses de la vida -ja es sap que no hi ha res com la família- uns noranta anys (1618) després de la secularització es produeix l'enllaç amb els parents de Brandenburg. Així el Duc de Prússia és alhora Príncep Elector del Sacre Imperi. Una doble dependència, de l'emperador catòlic i del rei (catòlic) de Polònia, incòmoda.

A partir de la segona meitat del s. XVII els Electors de Brandenburg comencen a jugar fort en la política europea i a ampliar el territori, però encara queden separats els dos territoris principals.
Al tombant de segle l'emperador reconeix a l'Elector de Brandenburg el títol de Rei, Rei a Prússia (König in Preussen), perquè a l'Imperi no hi ha més que prínceps, pels serveis prestats.

A la primera meitat del s. XVIII governa el país Frederic Guillem I, el Rei sergent. No s'embolica en guerres, malgrat el seu sobrenom. Sí que reorganitza l'exèrcit i l'administració de l'Estat i tirànic exerceix la seva autoritat sobre el seu fill Frederic que havia sortit massa culte pel seu gust i que, a més, no passava les estones lliures empaitant criades, sinó els soldadets del papa. I al papa que no li toquin els soldadets!!!

Després de dissuadir el fill rebel que s'anava d'excursió cap a Anglaterra sense permís obligant-lo primer a presenciar l'execució del seu amant i després desterrant-lo un temps, Frederic Guillem troba una noia per casar-lo. En morir el pare, Frederic cedí un palau a Berlin a la seva dona i ell es quedà a Potsdam envoltat d'homes.