De resultes de l'excursió del matí han quedat baldades les criatures i ara dormen al cotxe. La seva mare vetlla mentre s'endinsa alhora en aquella novel·la regalada per Sant Jordi. A desgana baixo i m'encamino cap al pantà, a veure què carai hi ha.
Hi ha un centenar de metres fins la riba i travesso un bosc de pi negre, unes matetes de maduixera ofereixen un parell de fruits que gustós em porto als llavis.
El cel està cobert i comencen a caure gotes mentre m'apropo... Doncs sí, aquí hi havia ambient: un embarcador i un parell de velers enmig de l'aigua, una taverneta, zona de pic-nic (o pour picniquer, que diuen aquí), circuit de ponis (ull amb les caques!), una mica de platgeta i tot... Abans hem passat prop d'un càmping.
Aquesta gent s'ho sap muntar bé...
La pluja s'intensifica... Trec el paraigües plegable i continuo endavant, fins la platgeta. De l'embarcador surt una motora per retornar a port els velers que es fan el ronso. Tothom plega veles i amb prou feines queda gent per allà, si no és cobert per alguna cosa.
Voldria comentar tot el que em va passar pel cap, però malhauradament la memòria és fràgil. Hi ha un instant per aquesta bitàcora, el meu particular speakers' corner, un parell d'esborranys que aniré omplint.
Suportar més temps sota la pluja és imprudent, i més tenint la família arrecerada al vehicle. Me n'hi torno: he d'exercir de pare i marit!
Pantà de Matamala, dissabte 15 d'agost de 2009.
P.S. Avui hauria complert la meva àvia Maria els 80 anys. Quina pena que no siguis aquí.
Hi ha un centenar de metres fins la riba i travesso un bosc de pi negre, unes matetes de maduixera ofereixen un parell de fruits que gustós em porto als llavis.
El cel està cobert i comencen a caure gotes mentre m'apropo... Doncs sí, aquí hi havia ambient: un embarcador i un parell de velers enmig de l'aigua, una taverneta, zona de pic-nic (o pour picniquer, que diuen aquí), circuit de ponis (ull amb les caques!), una mica de platgeta i tot... Abans hem passat prop d'un càmping.
Aquesta gent s'ho sap muntar bé...
La pluja s'intensifica... Trec el paraigües plegable i continuo endavant, fins la platgeta. De l'embarcador surt una motora per retornar a port els velers que es fan el ronso. Tothom plega veles i amb prou feines queda gent per allà, si no és cobert per alguna cosa.
Voldria comentar tot el que em va passar pel cap, però malhauradament la memòria és fràgil. Hi ha un instant per aquesta bitàcora, el meu particular speakers' corner, un parell d'esborranys que aniré omplint.
Suportar més temps sota la pluja és imprudent, i més tenint la família arrecerada al vehicle. Me n'hi torno: he d'exercir de pare i marit!
Pantà de Matamala, dissabte 15 d'agost de 2009.
P.S. Avui hauria complert la meva àvia Maria els 80 anys. Quina pena que no siguis aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada