dimarts, 24 de novembre del 2009

Dos records d'un casament...

La freda...
Després de l'àpat arriba el moment de la festa, d'estar distès. El ball dels nuvis fou a ritme del Kaiserwaltzer, el vals de l'Emperador. En acabat es posa música més festiva, més participativa (ja sabem, a la primera part van passosdobles i ritmes més clàssics, ideals per a gent gran).
En aquestes que una part dels convidats -no direm de quina part venien- s'aixeca i marxa "No és la nostra festa" va sentir un tiet, amb sorpresa.
Curiosament vaig coincidir un parell d'anys més tard amb aquestes persones a un altre casament i, ¡sorpresa! ballaren ritmes més frívols (com Paquito el chocolatero).
La calenta... 
Són quarts d'onze i tot s'acaba. Al voltant dels nuvis els convidats que hi queden (tots ben serens) es forma una rotllana... hi són el cosí Nel, el tiet Mingo, la tieta Cl., els pares, la germana del nuvi, el padrí I., en D. i la seva dona, l'engrescat O. i la seva futura, amics dels pares... Sona una cançó, (ben nostra) i tots la comencen a cantar.

....Era el dia del nostre casament. Gràcies!

4 comentaris:

Qui va escollir la música de 'Paquito' ha dit...

És una de les coses que més lamento: haver-me perdut el vostre casament per tan poc de temps...

Anònim ha dit...

Gràcies, però no sé què t'hagués passat aquell dia amb els "de la freda".
Records!

Lycaon ha dit...

Si més no, vau tenir la música controlada al casament :-)

Anònim ha dit...

En Nel era el disc-jockey. I aquesta fou la seva sorpresa. :-D