Ma egy nagy nap

Kedves barátok,

Pujant al Pedraforca

Diumenge vaig recordar un episodi de fa més de vint anys. Els estius l'escola organitzava colònies, campaments, rutes, casals... durant el mes de juliol. Aquell any vam anar al Berguedà. Una de les excursions que va tocar fer fou l'ascensió al Pedraforca. La seva silueta és inconfusible i encara fa uns tres anys, durant una escapada de dos dies que vam fer, el distingia a la llunyania, mentre anàvem per la carretera de Gombrén.

Tornem-hi: vam aixecar-nos al matí i un autobus ens va dur del campament al refugi de Saldes, des d'on vam començar l'ascensió.

El Pedraforca té, enmig dels dos pics que li donen el nom, una tartera  -el lloc que a l'hivern ocupen les llengües de glaç que lentament llisquen cap a la vall- i que quan no hi ha neu ni glaç està plena de pedres.

Imagineu-vos una colla de nois de 14 anys pujant un migdia de juliol a ple sol per una pendent bastant pronunciada (jo li poso més de 45º): déiem de tot i renegàvem com uns carreters.

- La mare que va parir en C. per aquesta excursió!!!

- Ara no li direm Pedraforca, li direm Pedrap...

- Me cag... en la ....

 (Això és el més suau que recordo)

I per més conya en M. i l'À. -a qui els agradaven les ciències- recollint pedres amb fòsils i posant-les a la motxilla.

I en aquell moment, que no veus quan dimonis acabarà la pujada dius "Prou, ja està! Baixo i em quedo a esperar els altres, qui m'embolica a pujar aquesta p. muntanya!?".

Bé el cim el vam coronar i en algun lloc de casa tinc una foto que ho demostra.

De la baixada ja no en parlo perquè a part de ràpida teníem una pendent molt maca al davant (sí, en M. encara tenia esma d'endur-se algun fòssil i baixava com si anés en tobogan). Hem sobreviscut i ho expliquem.

Per això no puc evitar en veure el Pedraforca de pensar en aquell dia de juliol: a mitja pujada et plantes i renegues, però acabes fent el cim.

Solstici d'estiu

Per ser el primer dia d'estiu Déu n'hi do la fresqueta del matí, però si he de ser sincer ho prefereixo a la calor sufocant de molts dies de juliol.

Avui tenia un petit regal: el vespre per a mi solet. Diguem que l'hem començat amb una visita al cinema, a veure una pel·lícula VOS. Des d'abans de festejar que no anava sol al cinema! El filmet ha estat entretingut.

Surto i passo a recollir l'anís per preparar la ratafia (atenció: aquest any tinc novetats en la recepta). Em trobo l'amic K., amb qui jugava a bàsquet i conversem una mica.

A casa no m'espera ningú i mentre el sopar és al foc vaig preparant la ratafia 10 (perquè aquest és el 10è any que en faig). Falten algunes herbes, però les anirem afegint aquests dies, l'important és la base.

I per postres gelat...

Petits canvis

Com veieu estic modificant el disseny, fins i tot he posat el traductor ja que detecto visites de servidors d'altres indrets i cal fer-se entendre una mica.

De l'hort al tros

Al meu bloc anterior vaig explicar que fa poc més de 2 anys em van arrendar una parcel·la d'horta. 

La creu JMJ per Girona

La visita de la Creu
Doncs sí, durant poc menys d'una setmaneta hem tingut (fins aquest matí) la creu de les Jornades Mundials de les Joventuts, que va viatjant per les diócesis espanyoles abans de la Jornada de l'any vinent (agost 2011) a Madrid.

Tinc notícia que als matins l'han fet visitar escoles concertades de la ciutat de Girona (2 d'ordres religiosos i 2 vinculades a l'O.D.) i per les tardes centres assistencials (hospitals, residències...). 

Dissabte al vespre i diumenge de Corpus

Dissabte tocava vetlla de pregària a l'esglèsia de Sant Feliu la Major, de Girona. Per què aquí? Bé, la tradició assenyala aquest temple com a sepultura de Feliu, el primer màrtir de la diócesi. Tampoc podem oblidar el fet de ser gairebé una co-catedral dins la mateixa ciutat (la rivalitat entre Santa Maria i Sant Feliu va acabar amb l'establiment de la primera com a catedral).

El fet és que l'Home Tranquil s'hi va acostar, acompanyat de les seves nenes. L'esglèsia estava plena, però no de gom a gom. Havien joves, i nens, però també adults i gent gran. Amb un conegut de l'O.D. coincidim: de mica en mica això es va animant però encara es troba a faltar gent.
Qui hi trobem per allà? Òbviament gent de l'OD (és el que més tenim aquí), Schoenstatt (s'està bastint una petita estructura juvenil), joves dels claretians, gent del Patronat St. Pere Claver, i suposo que altres grups diocesans... Però repeteixo que la meva sensació és que falta gent de fora de Girona.

Litúrgia de la paraula i via crucis fins a la catedral, carregant els joves la creu. Els textos a les estacions es basen en les vivències a Togo d'un jove mossén de la diócesi que ara hi està de missioner. Al capdamunt de l'esglaonada es despleguen cintes de colors a les que tots, com a símbol, ens vinculem.

L'endemà processó de Corpus amb el recorregut invers: de la Catedral a Sant Feliu. Trobem més gent, sembla que alguns només es mobilitzen per aquests temes diocesans.

I ara algunes preguntes...

Se n'han fet ressó de la visita de la creu de les JMJ les parròquies del bisbat (i de la ciutat en primera instància)? Han animat els seus grups de joves -si en tenen- a acudir-hi?

S'ha demanat col·laboració als fidels de la diócesi per acollir l'agost de l'any vinent -just abans de la JMJ de Madrid- joves provinents d'altres llocs. És bon senyal, molt bon senyal. Però, ¿hi ha intenció de muntar una expedició a nivell diocesà, i que faci patxoca, per anar-hi? Fa 4 anys a la Trobada de les Famílies a València va ser el campi-qui-pugui: un autobus del Patronat, un altre de les parròquies de Banyoles, els de l'Opus en tren... Però a nivell diocesà, què hi hagué?

Ah! El 7 de novembre tenim visita a Barcelona (si la Sagrada Família aguanta), com a banc de proves estaria bé fer quelcom, l'única cosa que n'he vist relacionada eren samarretes amb la data i la silueta (sky-line) de la ciutat, a 10€ la peça. Aplico aquí la pregunta anterior: pel 7/XI/2010 què? 

I ho deixo aquí. Si es fan coses, genial.

Adéu, Caixa Girona!

Mediocre entitat provinciana d'estalvi. Ni nassos has tingut d'anar-te amb els teus iguals. T'entregues a una de més gran com noieta càndida a macarró expert en nit de borratxera.

Els teus empleats seran pastura de prejubilacions, quan no de trasllats, les oficines ben tancades, la Fontana d'Or, nova seu de CaixaFòrum, i Cap Roig un festival de Servicaixa.

No ploraré pas per tu: la vostra manca de professionalitat ha estat ben palesa, i ja no parlo de la discreció de les oficines de poble, més ocupades en fer safareig que en la feina. Ben guanyat t'ho tens, per obeir un senglar.

Tavaszi választás (2)

Continuant amb l'entrada de fa setmanes toca ara parlar de la renovació de la Országház (parlament) hongarès del mes d'abril. Aquest cop em centraré en antecedents i evolució política de la república magiar.