dimecres, 2 de juny del 2010

Tavaszi választás (2)

Continuant amb l'entrada de fa setmanes toca ara parlar de la renovació de la Országház (parlament) hongarès del mes d'abril. Aquest cop em centraré en antecedents i evolució política de la república magiar.

 
Tot i ser el cap visible del règim polític represor de l'alçament de 1956 János Kadar fou prou llest com per fer del seu país un dels més liberals del bloc comunista, amb certes escletxes per on podia escolar-se certes formes rudimentàries de capitalisme i pensament no socialista. Per això fou relativament fàcil la transició pacífica cap a un règim pluralista a finals dels vuitanta: sols calgué jubilar el vell Kadar, substituir-lo per Németh i Grosz i celebrar eleccions el 1990. L'antic partit comunista es reciclà en socialista (MSzP) i sorgiren formacions de dreta i centre-dreta hereves de formes de pensament que pervivien malgrat el règim comunista: agraris, democristians, liberals...
Òbviament les dretes guanyaren les primeres eleccions lliures (?) en quaranta anys i conduïren el país en la transició ràpida vers el capitalisme. Però les conseqüències d'aquesta no foren flors i violes per molta gent i passats 4 anys tornaren al poder els excomunistes, d'altra banda fenòmen anàleg a països de trajectòria similar com Polònia.
El 1998 hi ha nova alternança, i el 2002 tornen els socialistes (reelegits més tard). Aquest mes d'abril la difícil situació del país ha decantat la població magiar a donar gairebé carta blanca a la dreta, representada per la formació Fidesz. Fins aquí tot normal i anodí en certa manera. Però hem de tenir en compte un altre factor: la presència de fortes minories magiars a l'altra banda de les fronteres per obra del Tractat de Trianon (1920).
Sumem: 2 milions a Romania (bàsicament Transilvània i Banat); prop de 500.000 a Eslovàquia (riba del Danubi); poc menys de 400.000 a Sèrbia (regió de Vojvodina), i alguns milers a Croàcia i Eslovènia.

Hermann Tertsch, que abans de treballar a Telemadrid fou corresponsal de El País a l'antiga Europa oriental, comentava que els dos nacionalismes més perillosos a aquella zona eren el serbi i el magiar. Del primer ja hem conegut tristament les conseqüències els últims vint anys; el segon fins ara ha estat bastant controlat, a part d'episodis puntuals de tensió. 

Controlat? L'article d'Andy Robinson de 12 d'abril ens parla d'un moviment radical, Jobbik (en hongarès: a la dreta!), que ara ha començat a tenir ressó. Ens enganyem: ja abans de 2006 van començar a actuar, recollint l'herència del MIEP (partit antisemita) dels anys 90. De l'evolució econòmica del país dependrà, molt segurament, la consolidació o no d'aquesta formació.