Fa gairebé dos mesos passat explicava com un personatge amb "profundes" conviccions ideològiques va entrar en la política del seu poble després de trucar a 3 portes diferents. Al moment de les eleccions la llista que encapçalava fou la més votada i voilà! el trobem ja com a alcalde del poble. Ell, del qual tothom en altre temps se'n reia.
Devia ser un bon gestor, o l'oposició fer-ho fatal, perquè va ser reelegit 4 anys després amb majoria absoluta. En aquests casos el partit, com a premi per l'èxit va proposar-lo per una instància superior, d'elecció indirecta.
A l'esmentada instància es va produir un pacte entre el partit dels "de sempre" que havia quedat en minoria, amb la formació emergent (la del nostre personatge). Això és arribar i moldre! El nostre polític fou nomenat responsable d'un departament tècnic.
L'home arribava amb ganes de treballar (hi ha una doble semàntica d'aquest verb: la de la majoria dels mortals i la de la majoria dels polítics) i ja es va fer redactar una carta de presentació per tots els regidors de la zona.
Però es va presentar el funcionari cap del servei i li comentà:
- Senyor W. estan molt bé els plans que vosté anuncia, però el nostre pressupost és nnnnnnnnn i la funció del polític aquí és signar les propostes que li passem.
Quin disgust va tenir l'home! Ell que venia amb ganes de donar-se a conèixer i li diuen això. Sort que encara cobrava per dietes d'assistència a plens i comissions.
Però vet aquí que l'any següent va haver eleccions generals i un company de partit va ser elegit al Gran Circ, a Madrid (sí home, la casa amb els lleons a fora i els pallassos a dins). Aquell company es va fer famós per lluir un tipet com el del sr. Fraga amb el banyador a la platja de Palomares.
Tornem-hi: el nostre home es va col·locar en posició per substituir el que marxava i efectivament fou "ascendit" a una vicepresidència i al càrrec d'un departament conegut per les seves subvencions -la subvenció et permet arribar a entitats diverses-.
Fou en aquests 3 anys que des d'aquell càrrec preeminent va començar a fer amics. Un fou el claustre de professors d'una escola depenent de l'entitat en nomenar un director sense consultar-los.
Però el més sonat fou l'enfrontament per la gestió d'unes jornades teatrals amb un grup de comediants. Aquests nois tan graciosos van batejar un simpàtic suid amb un nom homòfon al del nostre home.
Tot i aquests contratemps no van desanimar el nostre personatge, que, perseverant, va continuar endavant com si res. Passà la legislatura i tocaren noves eleccions. I revalidà al poble.
Però aquí va venir la grossa de Nadal: tornat a designar per l'organisme d'elecció indirecta el nostre alcalde, tot i representar la força més petita de les 3 representades va acabar essent elegit president d'aquest.
Quin disgust va tenir l'home! Ell que venia amb ganes de donar-se a conèixer i li diuen això. Sort que encara cobrava per dietes d'assistència a plens i comissions.
Però vet aquí que l'any següent va haver eleccions generals i un company de partit va ser elegit al Gran Circ, a Madrid (sí home, la casa amb els lleons a fora i els pallassos a dins). Aquell company es va fer famós per lluir un tipet com el del sr. Fraga amb el banyador a la platja de Palomares.
Tornem-hi: el nostre home es va col·locar en posició per substituir el que marxava i efectivament fou "ascendit" a una vicepresidència i al càrrec d'un departament conegut per les seves subvencions -la subvenció et permet arribar a entitats diverses-.
Fou en aquests 3 anys que des d'aquell càrrec preeminent va començar a fer amics. Un fou el claustre de professors d'una escola depenent de l'entitat en nomenar un director sense consultar-los.
Però el més sonat fou l'enfrontament per la gestió d'unes jornades teatrals amb un grup de comediants. Aquests nois tan graciosos van batejar un simpàtic suid amb un nom homòfon al del nostre home.
Tot i aquests contratemps no van desanimar el nostre personatge, que, perseverant, va continuar endavant com si res. Passà la legislatura i tocaren noves eleccions. I revalidà al poble.
Però aquí va venir la grossa de Nadal: tornat a designar per l'organisme d'elecció indirecta el nostre alcalde, tot i representar la força més petita de les 3 representades va acabar essent elegit president d'aquest.
