dijous, 24 de febrer de 2011

Història d'un polític (3a entrega): Götterdämmerung

Fa temps vaig començar a parlar d'un home dedicat en cos i ànima al servei als altres. En successives entregues vaig descriure molt sintéticament com havien estat els inicis, i l'ascensió.

Havíem deixat el relat en el zènit del nostre personatge: posat al capdavant d'una entitat potent pel pacte entre el segon i el tercer grups que hi eren representats, a més de l'alcaldia del seu poble.

Solen haver dos plens el mateix dia de la constitució dels organismes locals (ajuntaments, consells comarcals i insulars, diputacions, mancomunitats...).
El primer Ple és ordinari i té un únic punt a l'ordre del dia: l'elecció pels representants del govern de la corporació.
El segon Ple és extraordinari i conté, igualment, un sol punt d'ordre del dia: fixació de retribucions, indemnitzacions i càrrecs de confiança (si l'organisme té prou envergadura per tenir-ne) per distribuir entre totes les formacions representades.
Tot hagués passat desaparcebut -una investidura més- de no ser per les conseqüències d'aquest segon Ple: increment de sous un 40%, un munt d'assessors (amiguets de partit) i... Tanquem per vacances!

Durant el mandat el nostre personatge s'encarregà així d'engreixar el seu compte corrent... i també el seu físic amb les xefles per raó del càrrec. (Per què em ve al cap aquella frase de Mel Brooks: "It's good to be the king!"?)

I la gestió? Mmm... No és que abans fos cap meravella, però tampoc representà una gran millora. La política del "Qui dia passa, any empeny " tamissada per uns salaris altíssims en temps de reculada econòmica i estancament.

Farà el nostre personatge el salt a la política nacional? A vista de l'estat d'ànim de la ciutadania s'ha de ser bastant ingenu per provar-ho si van mal dades per al partit.
Es presentarà a la reelecció per continuar al capdavant de les institucions? Sembla que fins i tot el seu propi comitè local l'està "traint" en haver manifestat que preferirien algú altre per encapçalar la candidatura...
Tornarà al sector privat? Bé, 12 anys o 3 legislatures són força temps, però el seu antecessor tornà a ser delegat d'oficina bancària (amb sort ja prejubilat) després d'un període similar. Estem parlant d'empleats que juguen a política, els emprenedors no poden permetre-s'ho.

No, no és aquest el final (físic) del nostre home. No és ni molt menys un Siegfried, ni les comarques gironines som la Burgúndia de l'anell del Nibelung. Trio el video pel nom de l'òpera, Götterdämmerung (El crepuscle dels déus), perquè molts es creuen un cop allà dalt que són intocables, fins que alguna cosa els fa tornar a ser conscients de la seva mortalitat. Potser per aquest tipus de gent, com la caricatura en 3 entregues que us he descrit, necessitarien aquesta altra música.

THE END?