Negocis de merda

L'hivern en el cicle agrícola és temps de poca activitat, de repós. Un cop finalitzades les collites d'estiu i tardor, feta la matança del porc i la de l'aviram per als àpats de Nadal hi han poques coses a fer durant el mes de gener, a l'espera que a partir de mitjans de febrer el clima permeti iniciar els conreus de primavera.

Gener queda sobretot per a llaurar la terra i adobar-la. L'adob més tradicional és el fem, encara que el més ecològic és el compost format per restes vegetals. En aquest últim cas el procés de formació triga uns mesos (de 4 a 6), mentre que l'adob d'orígen animal requereix també més temps de "maduració" (dessecat, descomposició, pèrdua de metà...).

De fems n'hi ha de molts tipus, tants com animals domèstics que en produeixen. La qualitat varia d'un a l'altre, essent els òptims els d'animals més grans.



Normalment va de lila ;P



Així el fem de cavall és el millor, segons ens explicaven a un curs d'horticultura ecològica. Més que el de vaca. Precisament fa any i mig a la boriga de qui aleshores era el meu proveïdor habitual per a l'hort vaig trobar sacs de fem de cavall, de 25 kg.

Com he dit després ve el de vaca.

Xais i ovelles per la seva natura transhumant amb prou feines són utilitzats per adobar amb els seus excrements els conreus. Senzillament es pot seguir el rastre del ramat tot mirant a terra.

Rectifico! Acabo de recordar el meu avi (e.p.d.) com recollia terra i femta d'un petit corral de xais i ho emprava per als testos de la terrassa. Aquelles plantes encara viuen i són testimoni de la qualitat de l'adob.

Purins són el nom al que es refereixen les deposicions porcines. Com m'explicava l'enginyer agrícola V.R. fa un temps el problema dels purins és la seva alta concentració en nitrats. Durant anys l'estabulament i cria industrial de porcs ha generat milers de tones d'excrements a les granges del país que s'havien d'eliminar.

Què macos!!! No en faríeu botifarres?

La solució tradicional era emprar-los per adobar els camps de conreu, però el seu reiterat abocament i composició semilíquida propiciaren que a mitjà termini es filtressin els nitrats que duen als aqüífers (una breu descripció aquí). Zones especialment afectades al nostre país han estat Osona, el Pla d'Urgell i la conca baixa del riu Ter. Tot i la regulació mediambiental la regeneració dels aqüífers afectats serà llarga. I tanmateix les granges no deuen haver tancat...

I finalment els animals més petits: l'aviram. Gallines, pollastres, ànecs, oques i indiots produeixen la femta més corrosiva del "mercat". En aquests casos cal encara més temps de fermentació i formació de l'adob pròpiament dit. Ja ho he escrit abans: com més petit l'animal pitjor merda fa. Les lloques no se'n salven!

Fa un parell o tres de setmanes em comentava el meu veí (ja en vaig parlar en un altre escrit) que la qüestió del camp estava tant fotuda que a un mas dels voltants cobrien just les despeses amb l'explotació ramadera, però que d'allà on treien realment diners era de la venda als hortolans dels fems que les vaques produïen (cap a 60 € un remolc ple).

Vam riure bé quan vaig respondre: "Això sí que és un negoci... de merda!"

Ja heu vist, avui sóc escatològic.