Ara que ha començat el circ plantejo algunes preguntes, i potser més endavant m'atreveixo a desenvolupar-ne alguna:
1) ¿Per què els municipis han d'assumir una sèrie de serveis (especificats a la LBRL 7/1985; la Llei Municipal de Catalunya, Reglament d'Obres, Activitats i Serveis, etc.) i disposen d'uns recursos propis minsos (IBI, IVTM, llicències d'obres, taxes...)?
2) Per què tenim tants municipis: 221 comarques gironines, 950 a Catalunya, més de 8.000 a l'estat espanyol... I ningú ha plantejat seriosament la possibilitat de fusionar els que no passen d'un llindar demogràfic determinat? Si ho han fet les caixes per què no les entitats administratives inviables?
3) ¿Com és que es monta l'aldarull mediàtic amb la impugnació de llistes de la coalició basca Bildu i no s'impugnen en canvi les presentades per un grupuscle neonazi com el MSR? No se'ls aplica la Llei de Partits?
4) ¿Com és que es mercantilitza la campanya? ¿Per què els partits no es financen amb recursos propis (quotes de militants) enlloc de les seves fundacions, o les subvencions per vot a aquells que obtenen representació? No estem en crisi (o estancament, o recessió)?
5) Per què l'elector ha de menjar-se la llista sencera (tancada i bloquejada) i no demostrar el seu suport a les persones de diferent sensibilitat política però amb vàlua?
6) ¿com és que no recordem la multitud de càrrecs de confiança que es solen col·locar a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, consorcis, mancomunitats... i que no tenen més mèrit que el de militar en una formació política determinada?
Aquests són els ingredients del coctel, barregem-ne en proporció diferent segons el gust del consumidor i... Sacsegem la coctelera!
Aquests són els ingredients del coctel, barregem-ne en proporció diferent segons el gust del consumidor i... Sacsegem la coctelera!
4 comentaris:
Bones preguntes!
Indignez-vous!
Herr H. al poder
Entiendo, por tu artículo, que te gustaría que se pudiera presentar Bildu.
Supongo que no se te escapa que la repercusión social que tiene dicha decisión de un tribunal político, no es comparable con la de que se presente un grupusculo sin relevancia, que no es mas radical que ERC o Solidaritat Catalana.
Querido Anónimo, (aunque quizá nos conozcamos)
el peligro de una ley de partidos políticos estriba en que con la excusa de salvaguardar el sistema de formaciones contrarias a éste se acabe deslegitimando. Pongo un ejemplo: ni aún en los días más duros de acciones terroristas reivindicadas por el IRA se prohibió en el Reino Unido el Sinn Féin -con vinculaciones bastante claras-. En la actual RFA se ha intentado por parte de las instituciones la ilegalización del NPD, de extrema derecha, basándose en que su posible inconstitucionalidad y -de momento- sin éxito aparente.
Las formaciones que van contra algo ya se cavan ellas mismas su tumba: ya puestos podríamos mirar el ejemplo de Solidaritat per la Independència, su ex-líder y el resto del atomizado independentismo catalán (CUP; Reagrupament; algun iluso que no chupó sillón en ERC...)
Publica un comentari a l'entrada