El mite de Saturn

Ja vaig escriure al respecte fa uns quatre anys, però divendres passat vam tenir a sopar una persona amb la que vam explorar el cantó psicològic del mite.

Recordem la història: la mitologia grega ens presenta uns primers déus creadors com són Gaia (la terra) i Urà (el cel). De la seva unió o còpula (certes fonts parlen de violació de Gaia per Urà) neixien els titans i altres criatures monstruoses com els cíclops, que eren empresonades tot seguit.

Cronos (en llatí Saturn), el més jove dels titans, instigat per la seva mare es revoltà, deposà el seu pare i el castrà, llençant els seus testicles al mar. Hi ha qui diu que el naixement d'Afrodita es deu precisament a aquest fet: de l'escuma generada sorgí la deessa.

El naixement de Venus, de Botticelli



 Tornem a Cronos/ Saturn: Urà, tot i ser castrat maleí el fill i profetitzà que al seu torn seria derrocat per un dels seus fills. Tement el seu  compliment Saturn anà devorant un a un els fills que paria la seva esposa/germana Rhea: Dèmeter/Ceres (mare de Proserpina/Perséfona), Posidó/Neptú, Hades/Plutó, Hera/Juno i  Hestia/Vesta. En el seu últim part Rhea amagà l'infant i entregà una pedra al seu marit. El nen-déu era Zeus, que un cop adult acomplí la profecia i derrotà el seu pare.

Feta la introducció llarga mirem el seu aspecte psicològic: Saturn és un progenitor que tem que algun dels seus fills el superi. Recordem que és també el castrador d'Urà, el seu pare, i que, per tant, duu a terme una castració mental dels fills. Aquesta s'expressa amb coses com el menyspreu dels seus actes i opinions, insults, crits, una fiscalització dels seus moviments (on vas? amb qui has parlat? De què has parlat? Qui havia? Per què has fet això? Com és que ho/no ho fas?...) que acaba essent un tercer grau...

Si a més el fill no ha vist res més o té un contacte molt limitat amb el món exterior ens trobarem amb un adol·lescent o adult insegur, molt tancat i introvertit, pendent de l'aprovació del progenitor i al que costarà refer la seva trajectòria vital. Gent d'aquest tipus de ben segur en coneixem algú, evitem semblar-nos-hi.