El vol a Roma ens sortí força barat (era el moment del salt endavant de la companyia Ryanair a Girona i com a oferta de llançament els viatges sortien molt bé de preu).
Quatre dies allà i cap a Florència. Hi vaig entendre la síndrome de Stendhal: quedaves marejat de tanta obra artística que sols passejar trobaves (Duomo, Baptisteri, Piazza della signoria). L'anècdota d'aquella estada fou quan acudírem a un concert a l'església d'Orsanmichele i una senyora americana va confondre meine Liebe amb una antiga alumna seva, cantant d'òpera a Florida. El dia abans de marxar vam decidir fer una escapada a Siena.
 |
| Piazza del Campo, aquí competeixen els barris pel Palio |
Per arribar-hi vam prendre un tren. Riu-te'n dels regionals de Catalunya! Anàvem a pas de puça i durant dues hores vam tenir temps d'admirar el paisatge de la Toscana: cases de pedra, vinyes (érem a la regió productora del Chianti), suaus turons... fins i tot vaig tenir temps de fullejar un diari (La Reppublica, crec). Signa, Empoli, Val d'Elsa, Poggibonsi...
Fer una descripció de la visita, com la que vaig escriure al meu diari, no resultaria lleuger de llegir. Apuntaré l'excel·lent impressió que ens va donar la ciutat, amb menys turistes que Florència, l'encant de carrers i vida urbana, la catedral de marbre blanc i verd...
La tornada, cap a quarts de vuit, un altre cop en tren. I la sensació que la Toscana és molt més que la ciutat de Florència.
Fer una descripció de la visita, com la que vaig escriure al meu diari, no resultaria lleuger de llegir. Apuntaré l'excel·lent impressió que ens va donar la ciutat, amb menys turistes que Florència, l'encant de carrers i vida urbana, la catedral de marbre blanc i verd...
Sols un apunt personal sobre el moment en que vam entrar a la casa de Santa Caterina. Per mi va ser important.
La tornada, cap a quarts de vuit, un altre cop en tren. I la sensació que la Toscana és molt més que la ciutat de Florència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada