dimarts, 28 de juny del 2011

El món d'ahir.

Aquest és el títol de les memòries de l'escriptor Stefan Zweig (1881-1942). Actualment es troben una desena de les seves obres en català, entre elles aquest llibre. 
L'autor pertanyia a la burgesia jueva que, fortament germanitzada i integrada en la societat vienesa del s. XIX contribuí en bona manera a forjar una cultura peculiar, resultat de la diversitat d'aportacions d'arreu de l'Imperi austríac. Aquesta cultura, més vienesa que austríaca, perduraria fins el desastre del nazisme i la Segon Guerra Mundial. De l'àmbit jueu podem destacar en altres àmbits Gustav Mahler (música) o Sigmund Freud (medecina). 

Zweig ens narra en aquest llibre la seva vida, o almenys el que ell intenta presentar com la seva vida. Al llarg dels anys va tenir tracte amb personatges destacats com Teodor Herzl (periodista, fundador del sionisme), Hugo v. Hofmannstahl, Rainer Maria Rilke, Romain Rolland (musicòleg i escriptor francès), Maxim Gorki, Richard Strauss, G.B. Shaw, Sigmund Freud... 
El relat finalitza el 1939, un cop Gran Bretanya, on s'havia exiliat des de poc abans de l'Anschluss d'Àustria, declara la guerra a Alemanya per la invasió de Polònia. Zweig passa a ser doblement apàtrida i emprendrà el viatge cap al continent americà, on morirà pocs mesos després.
El gènere de les memòries generalment s'escriu amb propòsits autojustificatius: per què es va prendre una decisió, el reconeixement d'errors, l'edulcorar situacions amargues o, al contrari, dramatitzar-les... I em sorprén per això que Zweig amb prou feines dediqui quatre línies als seus dos matrimonis, si s'enamorà o per què es separà d'una dona, si volia fills, si viatjava sol o no...

A part d'això trobo una contradicció: en el seu llibre comenta que en tornar de Suïssa, tot just acabada la guerra (novembre 1918) veu passar el tren imperial amb els emperadors Carles i Zita vers l'exili. Comprovo en altres fonts que aquest fou el 24 de març de 1919: un oblit? un relat novel·lat per remarcar el final d'una època?. Sigui com sigui em va commoure.

2 comentaris:

Elara Pi ha dit...

El seu és un gran llibre que em va enganxar des del principi, tot i que comparteixo el que dius pel que fa a la seva vida personal. Pel que fa a "l'error" històric, no hi havia caigut!

Anònim ha dit...

Gràcies per deixar el comentari, Elara. Efectivament també em va enganxar des de les primeres línies, describint la trista educació austríaca i les inquietuds artístiques dels seus condeixebles, la seva conversió al pacifisme, el retrobament amb les seves arrels jueves, l'evolució literària. Però temo que en alguns moments més que l'Zweig autobiogràfic sorgeix el novelista.