dissabte, 16 de juliol del 2011

Begräbnis in Wien

Fa uns dies, per qüestions de feina em trobava a Madrid.
Tot esmorzant prenc un diari i passant planes veig una necrològica: Otto von Habsburg (1912-2011). 

Es tractava del fill de l'últim emperador d'Àustria, el beat Carles I, i de Zita de Borbó-Parma. Algú que, encara que a una edat molt tendra, visqué els últims dies d'un imperi centenari, i que, lluny de reclamar drets i repartir titolets com altres monarques i caps de cases reials destacats, prengué part en la construcció d'una Europa que superés els dos traumes bèl·lics de la primera meitat del s. XX essent durant 20 anys diputat al Parlament europeu (elegit per la CSU bavaresa).

Avui, 16 de juliol, s'oficiarà el seu funeral a la Stefansdom de Viena i seguidament l'enterrament a la Kapuzinergruft (cripta dels caputxins) on reposen molts dels membres de la casa d'Habsburg.

No és un lloc especialment vistós, el que hi ha d'interès són algunes de les tombes (especialment les barroques de Carles VI i la doble de la seva filla Maria Teresa i Francesc de Lorena) i els personatges enterrats.
Queda una sala, on havia una tomba solitària: la de Zita, l'última emperadriu, morta el 1989. A una cantonada el bust del seu marit Carles, enterrat a Madeira exiliat en vida i també en mort.

L'arribada a la cripta dels caputxins, després de la missa de funeral era així:




Suposo que s'ha entés: primer s'enumeren els títols i honors del finat però el prior no el reconeix. Finalment sols es diu el nom: "X, ein armer Sünder!" (un pobre pecador) i les portes s'obren.
Joseph Roth acabava la seva novel·la Kapuzinergruft just en aquest lloc: el protagonista, amb el país ocupat pels alemanys, vagant pels carrers arriba al convent dels caputxins i demana poder entrar al que queda de la vella Àustria mentre la gran majoria aclamava entusiàsticament el Führer a pocs metres d'allà.

Curiós país l'Àustria republicana, d'una banda promocionava les pel·lícules de Romy Schneider per diferenciar-se del veí alemany, però quan estava annexionada pel III Reich els austríacs van participar-hi com si res. Fins i tot anys més tard elegiren un president de la República, Kurt Waldheim (1986-92), que havia estat oficial de la Wehrmacht.