dimecres, 23 de novembre de 2011

Cartes velles


En un racó del despatx tinc desats els meus escrits: quatre o cinc diaris, un esbós de novel·la (sí, de jovenet tenia ínfules de literat), unes fotos de quan es feien amb carret... I un bon feix de cartes.

N'hi ha de diferents persones: amics i amigues, cosins, tiets, companys, condeixebles, mestres...Totes agrupades per remitent. Postals de llocs llunyans o més propers, felicitacions nadalenques, humorades d'algun amic, invitacions a casaments...
Per exemple: CR sol enviar-me cada any la felicitació de Nadal. Sols així sé alguna cosa d'ell: on treballa, on viu (de moment crec que a una ciutat de la costa mediterrània) i poca cosa més. Bé ara hi ha Facebook i almenys veig que s'ha deixat barba.
Un senyor japonès que vaig conèixer viatjant per Centreeuropa: ara és mestre al seu país, crec. Aquest em va enviar un petit estel amb motius nipons.
Les missives d'un altre CR quan vaig estar una temporada fora. I alguna postal on també signa la seva dona (llavors xicota).
Una simpàtica postal d'Eivissa enviada per 3 amics. Em van comentar de viatjar-hi amb ells, però el pla que duien no era el meu.
Un sobre que em van deixar a la bústia, on el segell era una foto de la Pantoja! Com vaig riure quan la llegia!

Reconec que també al meu torn m'agradava escriure cartes. Fins i tot vaig establir un petit codi: la qualitat del paper (DIN-A-4 vulgar o paper verjurat de la casa Galgo, amb els sobres corresponents), la utilització de bolígraf o ploma estilogràfica, les tintes negra o blava, i si el sobre era tancat amb segell i lacre o no. Les combinacions permetrien saber el meu grau de simpatia envers el destinatari. (Suposo que en llegir això algú haurà anat a comprovar-ho). 
La majoria anaven per aquí prop, però algun cop van arribar lluny (a un Erasmus a la República Txeca o a un aprenent de mestre a Nagano -Japó-) o bé van arribar de lluny (Berlin, Moscou, Sant Petersburg, Praga, Florència...)

Ara la comoditat de seure's davant l'ordinador i teclejar ens ha fet més ganduls, ni l'esforç de moure la mà, pensar bé la frase, procurar no errar en l'ortografia, evitar malentesos, buscar la bústia i estanc més propers... ¿quan fou l'últim cop que vaig enviar una carta, sense comptar les de la feina?

No he mencionat que, apart, tinc un pilonet, lligat amb una cinteta de ras, amb lletra d'una noia que algun cop m'hi adjuntava flors collides per on havíem estat uns dies abans. Ara aquesta noia em retreu de tant en tant que no li escric... Serà qüestió d'agafar la ploma i posar-s'hi.