La hipòtesi no és cap bestiesa: recordem que durant l'escrutini de les eleccions al Parlament de Catalunya l còmput li donava en algun moment algun escó a la Plataforma de Josep Anglada. Realment hagués estat xocant, però al cap i a la fi, no és també una representació d'una part dels ciutadans del país?
En sí segurament l'objectiu de l'Anglada en presentar-se era aprofitar per ensenyar la poteta i sondejar com li podia anar a les eleccions següents, a les locals del maig de 2011, i per introduir-se a les poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. El resultat fou de 75.000 vots a tot Catalunya (2,42% dels vàlids) que a les municipals quedaria en 65.900 allà on es van formar llistes.
Ben mirat Plataforma per Catalunya té un missatge bàsic i un protagonisme excessiu del seu president, l'Anglada, però ha sabut fer de catalitzador d'un malestar latent a part de la població. Tot i això la fórmula li ha sortit bé sols aquí: els intents d'expansió de la marca a la resta de l'Estat no han reeixit.
Ara toca noves eleccions, a les Corts espanyoles. I el que subscriu, l'Home Tranquil, no descarta la sorpresa: baixa participació, expressió del descontentament de l'electorat votant "antisistema", nul·la competència dins el seu mateix espectre polític (no hi ha llistes falangistes, ni de DN, MSR, AES...), recepció de vots decebuts tant de dreta com d'esquerra (en aquest punt hauriem de recordar els orígens socialistes de molts dels líders feixistes del període d'entreguerres, com Mussolini)...
Trobo que hi ha números per a que ho tregui, això sí, sols a la província de Barcelona, que envia 31 diputats, allà va aplegar uns 57.500 vots el novembre de l'any passat i uns 52.800 a les locals. Si ho aconsegueix serà una sorpresa desagradable per a l'establishment i molts que no ho són. La cara d'algun progressista de pa sucat amb llet la nit electoral seria boníssima.
Personalment no hi tinc simpatia -aquell senyor és un histrió que sols repeteix el leitmotiv antiinmigració-, però també penso que per reforçar un cos malalt cal una bona febrada de tant en tant.
I per últim una recomanació de lectura: Ultracatalunya, de Xavier Casals, La esfera de los libros, 2006; pp,375-441, dedicats als primers anys de la formació de la que parlo avui.
Trobo que hi ha números per a que ho tregui, això sí, sols a la província de Barcelona, que envia 31 diputats, allà va aplegar uns 57.500 vots el novembre de l'any passat i uns 52.800 a les locals. Si ho aconsegueix serà una sorpresa desagradable per a l'establishment i molts que no ho són. La cara d'algun progressista de pa sucat amb llet la nit electoral seria boníssima.
Personalment no hi tinc simpatia -aquell senyor és un histrió que sols repeteix el leitmotiv antiinmigració-, però també penso que per reforçar un cos malalt cal una bona febrada de tant en tant.
I per últim una recomanació de lectura: Ultracatalunya, de Xavier Casals, La esfera de los libros, 2006; pp,375-441, dedicats als primers anys de la formació de la que parlo avui.
1 comentari:
Tenim la gran sort de que la cultura del Sr. Anglada es limitadeta (molt lluny de la d'una Marine Le Pen o d'un Geert Wilders, per exemple)i això ha fet que moltes vegades quedés retratat. Imaginem que PxC fos liderada per un Garcia Albiol, traurien escó segur! Jo entenc que els votin, especialment allà on la llei d'estrangeria esdevé inaplicable o la llei penal és incapaç de resoldre el delicte continuat.
Els meus pares viuen en un barri on la gran majoria son marroquins, alguns dels quals vesteixen la xilaba. "¿Por qué os vestís así, antes ibais como nosotros?", els preguntà un dia el meu pare. Resposta: "Dentro de unos años, tú también irás así".
El meu pare, quan m'ho explicava, deia: "Ja ho sé que vosaltres els defenseu, però..."
Publica un comentari a l'entrada