D'aquí una horeta començarà al col·legi Maristes de Girona la primera Jornada Diocesana de la Família de la diòcesi de Girona. És una iniciativa sorgida arran de l'èxit de l'organització de les jornades d'acolliment de la JMJ de l'agost passat. En el cas de la Delegació de Joves s'han anat fent coses amb més regularitat, en el de les Famílies és una passa important.
El programa consistirà en, després de la benvinguda, una conferència del Dr. Torralba -pel que em sembla últimament aquest senyor és el representant civil del catolicisme intel·lectual a Catalunya- i posteriorment treball en 8 tallers diferents: Joves i Internet; l'Esforç; Valors de la família i valors de la societat; el Càstig; Educació i llibertat; Grups de matrimonis... Me n'oblido dos.
Per cert, Schönstatt Girona participa en la impartició d'un d'ells (no dic quin).
Per la seva banda els menors tindran els seus tallers segons l'edat escolar (infantil, primària, secundària...).
Després un dinar de germanor i una actuació musical per concloure la Jornada a les 5 de la tarda, que demà és dilluns i toca tornar a la feina.
A priori pinta bé, potser perquè no tinc record de cap esdeveniment similar, però em sembla que es corrobora la meva tesi sobre la persona que encapçala la diòcesi: ve a animar la "tropa", a fer que es mogui i de moment ha trobat un bon equip de col·laboradors disposats.
Per cert, em comenten que el divendres havia 300 inscrits, però que per dinar s'han encarregat 400 plats.
___________________________________________
Addenda de 14-II-2012
Finalment es tractà d'uns 412 inscrits, entre els que s'inclouen pares i fills. No tothom es va quedar a dinar i al concert, jo mateix no vaig poder saludar uns amics perquè després de la missa van marxar.
L'enllaç a les fotos oficials és aquí, i la versió oficial aquí.
Érem gent d'arreu de la diòcesi: Olot, Amer, Castell d'Aro, Palamós, Figueres, Banyoles, Girona, ... De tot tipus, alguns més vinculats a parròquies i altres a moviments (Focolars, Fe i Llum, Schönstatt...), i també d'altres que semblava que era el primer cop que venien a actes com aquests.
També algú es va deixar caure per fer-se veure, tot sigui dit. De ben segur hagué moments per xafarderies com: "Mira aquells amb qui van!" o "eh que sou dels xxx?".
Capellanesca ben poca, perquè quedi ben clar: el bisbe, el delegat de joventut -que, com hem dit té col·laboradors ben disposats, un diaca, un prevere i un seminarista. Allà érem molts laics.
Després de la ponència del Dr. Torralba se'ns va oferir el testimoniatge de 3 matrimonis de diferents edats i experiències vitals, un d'ells (coneguts nostres) en l'espera del tercer fill.
I els tallers es van fer curts. Tractaven temes que donaven per molt més que una horeta però s'agraeix l'esforç de tots aquells que els van impartir i van intentar que ens hi impliquéssim. Ara toca intentar aplicar-ho al nostre àmbit de pares i avis.
Esperem que no sigui flor d'un dia i que hagin més jornades diocesanes de la família durant temps!
___________________________________________
Addenda de 14-II-2012
Finalment es tractà d'uns 412 inscrits, entre els que s'inclouen pares i fills. No tothom es va quedar a dinar i al concert, jo mateix no vaig poder saludar uns amics perquè després de la missa van marxar.
L'enllaç a les fotos oficials és aquí, i la versió oficial aquí.
Érem gent d'arreu de la diòcesi: Olot, Amer, Castell d'Aro, Palamós, Figueres, Banyoles, Girona, ... De tot tipus, alguns més vinculats a parròquies i altres a moviments (Focolars, Fe i Llum, Schönstatt...), i també d'altres que semblava que era el primer cop que venien a actes com aquests.
També algú es va deixar caure per fer-se veure, tot sigui dit. De ben segur hagué moments per xafarderies com: "Mira aquells amb qui van!" o "eh que sou dels xxx?".
Capellanesca ben poca, perquè quedi ben clar: el bisbe, el delegat de joventut -que, com hem dit té col·laboradors ben disposats, un diaca, un prevere i un seminarista. Allà érem molts laics.
Després de la ponència del Dr. Torralba se'ns va oferir el testimoniatge de 3 matrimonis de diferents edats i experiències vitals, un d'ells (coneguts nostres) en l'espera del tercer fill.
I els tallers es van fer curts. Tractaven temes que donaven per molt més que una horeta però s'agraeix l'esforç de tots aquells que els van impartir i van intentar que ens hi impliquéssim. Ara toca intentar aplicar-ho al nostre àmbit de pares i avis.
Esperem que no sigui flor d'un dia i que hagin més jornades diocesanes de la família durant temps!
2 comentaris:
Bé pel Bisbe! I en general tot força correcta.
Ens enganyariem si diguèssim que res es pot millorar:
- hi podria haver hagut confessions.
- es repetia de forma pesada la paraula ''parella/es'', quan els catòlics tenim un terme magnífic i Sacrament: Matrimoni.
- la Santa Missa es podrua haver celebrat a un lloc més adequat. Potser no l'havia. 'Chusco' això de les palmadetes a Missa... Mn. 'jove', massa sorneguer durant la Missa. S'ha d'estar pel que s'ha d'estar.
- el concert: no cal. No hi fa res.
- Dr. Torralba: normal. Al matí fa aplaudir un grup ortodoxe i per la tarda pot caure bé a un heterodoxe...
- 400 són molts? O pocs? Jo crec qy
e molt pocs. Costarà refer la desfeta de Camprodon i Perdigó. Tampoc hi eren...
Hola X, moltíssimes gràcies per la teva participació!
Efectivament, és una bona notícia, però millorable, per exemple el tema de les confessions que tant encertadament comentes.
No recordo que hagués un espai prou adequat per a una missa des que es van "carregar" una antiga sala polivalent a planta baixa del vell edifici de Batxillerat i la substituïssin per aules. També he de confessar que de jovenet (15 anys) un dia em va donar un atac de riure durant la consagració a la Missa, i que Mn. Ramon em perdoni.
Tens raó en palntejar la qüestió d'allò "políticament correcte" (terme parella i Dr. Torralba), sospito que es tenia en compte la varietat de sensibilitats que allà estaven representades (tradis, Opus, diocesans sense adscripció, focolars, etc.) i aquest senyor és més neutre que si fem anar algú altre.
400 pocs? Trobo que per ser una primera vegada és destacable. També hem sabut d'amics que no van poder venir i l'important era també d'on procedíem. Necessitem sentir (i els nostres fills també) que estem acompanyats, que no som "bitxos raros" pel fet de creure. I també ser coherents.
En tot cas l'èxit també es pot mesurar en comparació amb altres convocatòries i aquí no n'hem tingut altres per referenciar, per això la meva interrogació al final del títol "la primera?".
Publica un comentari a l'entrada