Tècniques mafioses

Tot tafanejant per una biblioteca em trobo un llibre amb títol curiós: Tecniche de persuasione della mafia, de BD edizioni, Corleone (Sicilia); i el fullejo una bona estona.


Mirem primer el concepte: MAFIA. Associació d'individus amb caràcter, mètodes i objectius il·lícits (delictius). Originalment vinculada a l'illa de Sicília ara serveix per generalitzar qualsevol grup (russes, japoneses, xineses...). Destacar que en altres regions de la península itàlica té denominacions diferents: Camorra, 'Ndranghetta... Però el més estès és Mafia o Cosa Nostra.

Sense arribar a la descripció dels mètodes més sanguinaris, que comporten l'eliminació física d'individus, veiem algunes tècniques de "persuasió":

a) la Trucada: pot ser directament a l'interessat o bé a parents seus. Les indicacions són deformar la veu, eliminar accents que puguin denotar origen social, cultural o geogràfic i tenir ben preparat el discurs, sense donar temps a rèpliques ja que cal deixar glaçat qui estigui a l'altra banda del telèfon i penjar ràpidament un cop dit.

Com ja sabem un negoci famíliar

b) Cartes i anònims: com en el cas anterior poden ser dirigides directament a la víctima, vull dir l'interessat, o a tercers, amb el que ja entraríem en la categoria de difamació. Hi ha qui té més perícia escrivint, qui fa més faltes d'ortografia, qui retalla lletres i paraules del diari i les enganxa en un paper, qui s'ha adaptat a l'evolució tecnològica i envia e-mails... Un ample ventall de possibilitats.

c) el Passeig:  com aquell qui no vol la cosa es passeja el "persuadidor" davant el domicili o l'establiment de qui es vol "persuadir". Hi ha modalitats com l'espera, en un lloc fix on se'l pugui divisar i es fa una activitat aparentment innocent com, per exemple, fumar (encara que els anti-tabac pensin el contrari). En tot cas l'important és que et vegi qui t'ha de veure i s'inquieti. En aquest capítol es relata, per exemple, com a una dona li va venir la regla en veure com una gent honorable passejava davant de casa seva per recordar-li que devia alguns favors.

d) Mirades desafiants: per quan saps que et trobaràs de forma inexcusable amb aquell i no t'hi pots dirigir de cap forma convencional. El llibre comenta que és recomanable en escenaris com jutjats, i que s'evitin paraules i gestos que puguin considerar-se amenaça directa. També que cal preparar una mirada penetrant i alhora dura, gairebé de Black&Decker, intimidatòria en resum.

e) Trobades casuals: una variant dels punts c) i d) que es desenvolupa en llocs de pública concurrència. Cal assegurar-se de passar ben a prop de l'objectiu i establir-hi contacte visual. Òbviament la mirada dura i desafiant com s'ha descrit, culpabilitzant l'altre de tot allò dolent que li pugui passar.


En si un bon resum del que no ha de fer qui es pretengui ser algú honorable. Seria molt lamentable que algú hagués arribat a fer servir aquestes tàctiques per aconseguir els seus objectius.