 |
| Maternitat, de Vicente Romero |
Sóc home i, per tant, no he experimentat el que és tenir un fill. Quan veig la meva dona amb algun dels nostres en braços sé molt bé que no podré arribar a entendre tot el que ha comportat per a ella. És cert que en el naixement dels nens he tingut alguna cosa a veure, però no és ni de bon tros similar al que pugui experimentar una dona.
La maternitat és una vocació femenina, però no inherent a la feminitat. Hi ha qui ha renunciat, qui no ha pogut, qui no ha volgut. És per viure-la tranquil·lament, fent les manyagues al petit, abraçant-lo, preocupant-se quan no menja prou o plora massa, dedicar-li temps. Sigui un, dos o els que sigui. I sobretot fer-ho responsablement.
M'horroritza el concepte que té algú que he conegut de la maternitat: la dona com a màquina de parir. Sí, com ho llegiu. Encara hi ha gent que concep el criar fills com un procés d'uns 9 mesos de durada, un parell de dies a l'hospital i que el bebè el pugin uns altres. Com comentava un amic fa uns anys quan parlàvem del tema: "Qualsevol imbècil pot ser pare/mare. Si ens haguéssim de treure un títol per ser-ho, què passaria?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada